Dona!

Ja s’acosta el 8 de març i amb aquesta data la celebració del Dia Internacional de les Dones. Durant l’any hi ha altres dies Internacionals de les Dones quina finalitat és sensibilitzar a la societat de la discriminació que continuen patint en molts àmbits: laboral, educatiu, artístic, científic, etc. Entre aquests Dies Internacionals acordats per les Nacions Unides s’hi poden trobar: el Dia Internacional de la Dona Rural com a reconeixement a la seva important contribució en el sector agrícola i per denunciar que el 64% de les dones que hi treballen reben un salari indigne. El Dia Internacional de la Dona Emprenedora que vol reivindicar el seu apoderament i vol denunciar la bretxa salarial de gènere. El Dia Internacional de la Dona en el Multilateralisme que reclama una major representació femenina en organismes internacionals en la presa de decisions en temes de pau, seguretat i drets humans.

Més dies internacionals que volen ser un altaveu per difondre les seves reivindicacions: el dia internacional de la Infermera, el Dia Internacional de la Dona Indígena, etc. I també el dia internacional del Futbol Femení. No és cap frivolitat. Es vol denunciar els molts obstacles que les dones han de superar en un esport considerat exclusivament d’homes. La reivindicació de la igualtat de gènere en el món del futbol cal també expandir-la en altres disciplines esportives.

Parlant d’esport i dona, vet aquí un exemple il·lustratiu de la seva marginació: el passat 3 de desembre va celebrar-se la Marató de València. L’atleta masculí Tariku Novales, nascut a Etiòpia i nacionalitzat espanyol, va batre el rècord d’Espanya de la marató. A la mateixa cursa l’atleta femenina Majida Maayouf, nascuda al Marroc i nacionalitzada espanyola, també va batre el rècord d’Espanya de la marató. Doncs, bé, la majoria de la premsa (El Periódico, La Vanguardia, Sport...) l’endemà de la cursa reproduïa la foto de l’atleta masculí ressaltant la seva gesta amb un bon titular. En canvi, cap foto ni cap titular destacat per a l’atleta femenina. El rècord femení s’havia de llegir entre línies a la crònica de la cursa.

Un altre exemple: a principi d’any va tenir lloc la 46a edició del Ral·li Dakar. Un any més hi participava l’esportista catalana Laia Sanz. Una excel·lent pilot de motos amb un brillant historial i darrerament també una excel·lent pilot de cotxes. La Laia ha participat en el duríssim ral·li Dakar en 14 edicions i les ha acabat totes, tant en moto com en cotxe. Aquest any ha finalitzat el ral·li amb una digníssima 15a posició en la classificació general de cotxes, per davant d’altres excel·lents pilots. Doncs bé, mentre els mitjans de comunicació en general (llevat alguna excepció) explicaven les proeses dels pilots espanyols en moto, en cotxe o en camió, a la Laia li dedicaven molt poques línies, gairebé res. La seva destacada participació s’havia de buscar amb lupa a la crònica i, fins i tot, en algun rotatiu ni tan sols apareixia en la classificació.

Aquests petits detalls evidencien la discriminació generalitzada que pateix la dona. Cal admetre que en els darrers anys s’ha avançat força per acabar amb les desigualtats de gènere, però també cal reconèixer que amb una lentitud desesperant. Queda molt camí per recórrer. Fonamentalment, els avenços socials aconseguits han estat per la constància, la denúncia i la lluita reivindicativa de les dones. Ningú els ha regalat res.

Malauradament, la plena igualtat entre dones i homes encara queda molt lluny. Per tot plegat, cal continuar lluitant dia rere dia per acabar amb aquest model de societat patriarcal i masclista.