A badar!

El proper juliol farà sis anys que vaig començar a badar, compartint amb els lectors, que tinguin a bé llegir els efectes beneficiosos del badar, aquest estat d’ànim beneficiós, i gens car, per la salut mental. Fa uns dies que em poso davant l’ordinador per escriure i compartir pensaments i, el problema és que només em ve al cap, que potser bado massa i no m’atreveixo a ser més crític o punyent. Un dubte que em té, d’alguna manera, amargat. I no voldria passar un altre article, badant. Segurament serà aquest un badant massa personal, malgrat que si no ho comparteixo, badaria massa.

Si l’estat de salut mental de cadascú és multifactorial, llavors no val a badar envers el que ens envolta i les sensacions que aquests en provoquen. Podem badar, doncs, davant el canvi social, i ràpid, en el que estem sotmesos? La societat actual no té res a veure amb la que era fa unes dècades. Els canvis de la mateixa societat són ben palesos, la composició de la població, n’és un exemple; estem digerint, de manera saludable, la proporció de persones migrants, poso migrants perquè sembla que és la denominació políticament correcta ho remarco, al nostre país? Sigui a nivell estatal o nacional. Badar envers aquest tema és posar-se en un fangar; i si no badem també. Si ho veiem com un problema, llavors en lloc de buscar solucions, cosa que s’ha de fer enfront un problema, busquem culpables perquè una part de la ciutadania no se sent conforme en l’allau de persones nouvingudes. Que si els que venen són masses, i ja em direu com es para, si és que cal fer-ho, això. Que si depèn d’on prové la persona ens cauen més simpàtics, que si no s’adapten a la nostra cultura; Ai las! El mal que fan els fanatismes religiosos, que estan incorporats al nostre ADN des de fa segles, malgrat que no siguem gaire practicants. M’aturo aquí perquè m’embolicaria molt i no seria políticament correcte. I aquí una altra qüestió: ben bé, que és políticament correcte? Allò que jo opino, o les diverses opinions existents en la vinya del Senyor? Aquí que cadascú hi posi nom al Senyor que no té per què ser el Senyor, pot ser qualsevol senyor amb poder, que no autoritat.

Si de la població passem a les condicions socioeconòmiques i l’abast, i allau imparable, de la informació, el tema es complica. Les condicions de treball són les mateixes que fa uns anys? Els pagesos es queixen de l’excessiva burocràcia, i ho fan amb tota raó. Però en qualsevol àmbit passa el mateix, paperassa per tot, per tal que estiguem coberts i no ens vingui una multa, amb la càrrega dels interessos corresponents; perquè per qualsevol incorrecció, per descuit o no, es tracta a la persona de delinqüent, on és la presumpció d’innocència. Per no parlar de la interlocució dels ciutadans amb l’administració, un embolic i difícil de fer-ho amb una persona. Proveu de demanar hora l’INSS, Instituto Nacional de la Seguridad Social, per exemple.

I si no plou, com diuen els italians: «Porco Governo». Encara que ells ho diuen quan plou.