Diversitat positiva

Una quarantena de famílies de Manresa participen en un programa de tot el país per portar alumnes autòctons i ordinaris a escoles on es concentren famílies immigrants i vulnerables fins al punt que hi ha una gran diversitat però el que no hi ha representat és l’alumnat catalanoparlant. És una aportació generosa i valenta a la lluita contra un problema en el qual hi ha en joc la formació dels nostres joves i el futur del català. Certament, la clau és la barreja. Però uns quants voluntaris, per valuosa que sigui la seva aportació, no fan prou. La barreja, que ara es perseguirà amb més energia amb un nou mapa escolar nou després de molts anys en què Educació ha amagat el cap sota l’ala, no pot consistir a posar quatre autòctons en una classe amb vint nouvinguts. Només un balanç més equilibrat farà una escola positivament diversa on els autòctons aprenguin a viure en la diversitat i els nouvinguts s’integrin en la societat on viuen. I el paper dels professors i del sistema en general és clau: els nouvinguts han d’aprendre català amb prou competència per parlar-lo efectivament, no només per aprovar un examen de tràmit. Si no és així, l’esforç dels voluntaris serà encomiable, però inútil.