Allà a on la C-16 perd el nom

Capella, Fernández, Puigneró, Calvet, Rull, Vila, Recoder, Nadal, Puig, Macías i Mas. Son onze, però no son cap equip de futbol. És la llista dels últims consellers d’obres, territori o infraestructures. Una conselleria de noms canviants segons l’època i els colors dels governs. Eren «d’obres» en temps de pujolisme, «d’infraestructures» en períodes indefinits i «de territori» les últimes temporades.

Seguint amb el símil futbolístic, si mirem la C-55 Manresa avall o la C-16 Berga amunt, serien carn de banqueta o traspassats a equips menors. Tots, però sobretot els últims nou, han promès el desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà. No han complert. La nova data des de la setmana passada és el 2030 però confirmada en un reguitzell d’anualitats des d’abans del 2010. També ho van anunciar pel 2017. Estaven enfeinats en tot allò seu d’aquell any. Si ara va de veres, seran 240 milions d’euros per abocar cotxes cap al Túnel del Cadí i embussar-lo cada cap de setmana. Pocs calers em semblen per duplicar cinc túnels en zona de sediments miners, ampliar viaductes i el trenet amb rodes per treure i posar les tanques «Jersey» en la direcció del flux de pixapins. És una obra pels foresters i bàsicament servirà per dur els colls d’ampolla dels caps de setmana de Berga a l’entrada del gran forat de la serralada. El company Miquel Spa anuncia que s’està preparant un túnel amb tres carrils. Tindran el merder de tràfic a Alp. Caldrà veure-ho perquè els hi asseguro la revolta ceretana més important des dels temps del tractat del Pirineus.

Ester Capella, l’actual consellera, ho ha garantit tot a Gironella davant de tots els alcaldes. Ningú li va dir res d’aquesta vana garantia o dels interessos locals dels ciutadans postpirinencs que representen. Va ser acceptat per assentiment o sotmetiment, les pitjors de les acceptacions. Per a la història menuda quedaran fotos de tota mena. La meva favorita és la dels polítics locals de l’època plantats rere d’un dels efímers consellers del ram, Santi Vila. Eren a la sortida d’una de les galeries actuals, en precampanya electoral i amb una parabòlica de TV3 de les grosses. En directe al Telenotícies venen el fum de l’asfalt sense l’asfalt.

La seguretat, mobilitat i desenvolupament és la trilogia de la consellera de la Seu d’Urgell. Comptarà amb l’oposició habitual dels moviments ecologistes. Com sempre proposen «coses» de factibilitat difusa. Volen el tren (jo també), la millora del transport públic comarcal (jo també), decreixement turístic (jo no ho tinc clar) i expropiació de segones residències (jo no en tinc). Res de nou a tenir en compte contra una obra local pensada pels passants enlloc dels indígenes.

Mentre, els de tocar la pera anem debatent sobre si l’obra per busos inaugurada a «La Perla» del Llobregat ha d’anar amb ferro rovellat o acer inoxidable. L’encaparrada important és sobre el nom: una estació, un baixador o una andana. És igual. El cert és que tot i l’òxid fa goig amb punts de recàrrega i una pantalla de plasma. Lladregots, respecteu-la.