També som el temple de Déu

Seguim immersos en aquest període anomenat Quaresma. Un temps dedicat a la preparació de la Pasqua. Temps de reflexió i de renovació espiritual que ens indica el camí per reforçar la nostra fe i el nostre amor vers el proïsme.

L’Evangeli d’aquesta setmana ens mostra un Jesús molt enfadat. Molta gent se sent inquieta quan observa a Jesús amb un fuet i tombant les taules dels mercaders que s’havien instal·lat en el Temple. Aquesta actitud trenca amb la imatge de pau i tranquil·litat que sempre tenim de Jesús; però ens mostra, una vegada més, la vessant humana del Fill de Déu.

Jesús es va indignar tant perquè els que muntaven tot allò ho feien pensant que estava ben fet. Ja ni s’adonaven d’allò que està bé i d’allò que està malament. Jesús va pensar que l’única manera de que ho entenguessin era mostrar-se ben enfadat. Així comprendrien que tot allò estava molt mal fet.

L’autèntic enuig de Jesús va contra el comportament de les persones que ho valoren tot des del punt de vista comercial, tot pensant que Déu li farà més o menys cas segons el que estigui disposat a pagar: «Si feu això, si convertiu la casa del Pare en un mercat, si creieu que el més sagrat es pot comprar o vendre... us esteu equivocant». L’autèntic Temple és el que tenim tots muntat en el nostre cor, si no estem alerta l’orgull, la mandra, l’enveja... i tantes altres disfresses de l’egoisme ens ho poden desgraciar tot. I és allí dins on Jesús vol arribar amb les seves paraules i les seves accions.

És en el fons de l’ànima on estem (encara!) confonent Déu amb un prestador, amb un usurer. La religió, tal com la veu Jesús, ha de fer als homes i a les dones millors, donant-los l’oportunitat de ser ells mateixos, de sentir-se profundament estimats per Déu sense condicions, sense requisits. Viure l’amor que rebem de Déu ens obre la porta a una vida plena, a un món on tots podem col·laborar i estimar-nos mútuament (els altres són germans estimats pel mateix Déu que m’estima a mi). Necessitem que ens recordin que no tot són negocis i relacions interessades, que la gratuïtat existeix «Som un regal de Déu per als altres i els altres són un regal de Déu per a nosaltres». Aquesta gratuïtat és el camí cap a la verdadera llibertat, cap a l’autèntic «ser nosaltres mateixos».