La moda dels mots

De tant en tant, apareixen paraules que, per insistència o perquè cauen en gràcia, van agafant protagonisme, fins al punt que, en determinats discursos, sembla impossible no utilitzar-les. Sinergia, apoderament, transversalitat... Una de les que ja fa temps que té un paper important en l’àmbit de la salut és holístic, que es pot aplicar a una salut holística, a una medicina holística, a un tractament holístic. De manera molt resumida, vol dir que té en compte allò que acompanya globalment. Recentment, ha entrat en funcionament la primera unitat creada expressament per tractar els trastorns de la conducta alimentària (TCA) molt greus en infants i adolescents menors de 18 anys. Està situada a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i un dels aspectes inèdits que inclou és que contempla l’ingrés de la família i del pacient en un apartament proper a l’hospital en els casos on no ha estat possible curar aquell infant o adolescent, malgrat portar més d’un any en tractament, ja sigui amb una hospitalització total o parcial. La idea és reduir el període d’aquesta hospitalització perquè no esdevingui crònica i fer el tractament en el seu entorn familiar. En la presentació, el conseller de Salut, Manel Balcells, va dir que «és prioritari abordar l’increment de casos de TCA i ho estem fent a través d’un model holístic que reforça el sistema sanitari en tots els nivells». Holístic va sortir. Eduard Serrano, doctor en psicologia i cap de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu, va explicar que «el tractament se centra a apoderar la família, fomentar l’autonomia del pacient i la seva integració en la comunitat». Apoderar, també va sortir. Es podria fer una enquesta i segurament sortiria gent que abomina aquesta tendència a convertir el llenguatge en una moda i d’altres que ho defensarien i ho considerarien una estratègia tan eficient com una altra per fer que aquell mot cali en la nostra quotidianitat expressiva. Segurament que sí, però, sovint, l’efecte és contraproduent i sentir, dia sí dia també, el mot apoderar aplicat a multitud d’activitats humanes acaba fent-lo antipaticot. Si Balcells hagués dit que és prioritari fer front a un problema de màxima gravetat com són els trastorns alimentaris i que el sistema sanitari intenta posar eines per no descuidar els malalts en cap etapa. I si el doctor Serrano hagués dit que el tractament vol que les famílies tinguin un paper preponderant a l’hora d’ajudar el pacient, els hauríem entès igualment i potser fins i tot millor. Paraules a banda, la nova unitat és un exemple més que representatiu de la greu problemàtica que representen uns trastorns que, no només no retrocedeixen, sinó que van a més i a edats més joves.