Elles facturen i ells s’enfaden

La plataforma digital de RTVE estrena avui un programa especial titulat 8M: Las mujeres facturan. L’ha produït el seu canal PlayZ, orientat a espectadors joves, d’entre 15 i 35 anys. La frase del títol no és casual, ja que pertany a la cançó amb la que Shakira va engegar a fer punyetes Gerard Piqué després del trencament de la parella. La composició era una venjança contundent i va ser un enorme èxit comercial, convertint el vers «las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan» en una profecia autocomplerta, perquè l’opció d’humiliar («una loba como yo no está pa’ tipos como tú») en lloc de plorar per les cantonades li va aportar una riuada de dòlars al compte corrent. Ve a dir: sóc forta, sóc autònoma, controlo el meu destí i no necessito cap mascle protector per tirar endavant. No ploraré, facturaré, perquè en el món de l’espectacle, com en el de l’esport professional d’elit, la facturació és la mesura més indiscutida de la victòria.

Les dones ja no ploren, les dones facturen, i aquesta realitat desconcerta força mascles de l’espècie, sobretot els més joves, entre els quals les enquestes descobreixen un biaix conservador com no s’havia vist les darreres dècades. Ells són més de dretes mentre les noies són cada cop més d’esquerres, i aquesta clivella es relaciona amb les polítiques igualitàries que l’esquerra defensa i la dreta critica. Malgrat el llarg trajecte que resta per fer en el camí de la igualtat, la simple existència d’un discurs crític cap al tradicional domini masculí és suficient per provocar sentiments d’incertesa en molts joves amb la personalitat en fase de formació. La identificació de gènere és una part molt important dins del conjunt de pertinences grupals que proporcionen seguretat, sempre que generin autoestima. Aquest comparar el «nosaltres» amb l’«elles» en termes de victòria o humiliació, i veure qualsevol canvi en l’estatus de la relació com una amenaça, és propi de l’adolescència, una condició que cada vegada dura més anys. O això sembla.