Tot el que pot ajudar a fer el Museu del Barroc

L’impacte que tindrà el Museu del Barroc de Catalunya en la doble direcció pretesa de la revitalització de l’entorn i l’atracció de turistes a Manresa encara s’ha de veure. L’equipament va obrir portes fa un parell de setmanes i l’èxit de públic inicial es pot atribuir en bona part a la seducció de la novetat. És cert, però, que entre els assistents a la jornada inaugural i al primer cap de setmana de portes obertes va predominar tant l’expectació com l’admiració: la primera impressió és bona. Després d’anys de tancament de la major part del museu de l’antic col·legi de Sant Ignasi, el que mostrava obres i peces vinculades a la comarca, l’apertura parcial de l’edifici amb la meitat del Museu del Barroc ja enllestida és una bona notícia per si mateixa. I si situa Manresa en el mapa de l’art català, encara millor. En els propers temps hem de veure com es completa el barroc, es reobre el Museu de Manresa, s’ampli l’Espai Mestres Cabanes i tot plegat -esperem-ho- fa un goig que ara ni imaginem.

El barroc és un període i un estil que a Catalunya no ha fet la fortuna que la contemporaneïtat ha reservat al romànic i el gòtic amb un discurs que té a veure amb la construcció de la identitat nacional. Els segles XVII i XVIII no figuren en el rànquing dels períodes de més efervescència catalanista segons un relat que enllaça les glòries medievals amb la Renaixença i el posterior desvetllament de la consciència catalana. Però tot relat està subjecte a revisió i el Museu del Barroc, ensenyant a Viladomat però també a Jaume Padró, Joaquim Juncosa i els retaulistes manresans, entre altres artistes, ha de plantejar noves preguntes que qüestionin la narrativa oficial i els llocs comuns historiogràfics. Un dels reputats assistents a la presentació a la premsa de principis de febrer explicava que el barroc també és un art nacional perquè en trobem a capelles d’arreu del país. Més enllà de les xifres de visitants, el temps dirà si el museu contribueix al coneixement del període barroc.

Pel que fa a la millora de la zona on està ubicat, l’eficàcia del Museu del Barroc és bastant discutible. No és el Guggenheim, les Escodines no s’ompliran de botigues de souvenirs ni franquícies de menjar ràpid ni es crearà un gran parc que enllaçarà un Cardener miraculosament arranjat i agradable amb una zona de la ciutat que és notícia per les okupacions i la conflictivitat. D’entrada, el primer que caldria fer és donar solució al forat negre de la Fàbrica Nova. Les restes esquinçades dels tendals que la cobreixen són d’un tenebrisme espantós.