Una important Berga europea

La destacada notícia internacional d’aquests dies és que el Parlament d’Hongria per fi ha decidit ratificar l’ingrés de Suècia a l’OTAN. Amb aquesta anhelada decisió es posa punt final al compàs d’espera originat des del mes de maig de 2022 quan, conjuntament amb Finlàndia havien sol·licitat la incorporació a l’Aliança Atlàntica.

La causa d’aquest retard radica en el fet que un sol dels 32 països de l’Aliança, concretament Hongria, per puntuals discrepàncies polítiques amb Suècia, no s’havia decidit a donar el preceptiu consentiment a la seva incorporació.

Sortosament, el 5 d’aquest mes de març, el recentment elegit president de la república hongaresa, Tamás Sulyok, signa la incorporació de Suècia com a 32è membre d’aquesta organització defensiva internacional.

Sens dubte la incorporació enguany de Suècia, sumada a la de Finlàndia l’any passat, implica un substancial enfortiment de l’Aliança militar al nord d’Europa.

A banda de tot això, cal subratllar l’exemplar singularitat històrica de Suècia que des de l’any 1834, com a país pacifista, mantingué el compromís de neutralitat bèl·lica amb l’única excepció d’agafar les armes en el cas de defensa enfront una invasió exterior. Aquesta exemplaritat quedà especialment reflectida en la Segona Guerra Mundial quan, mentre les veïnes Noruega i Finlàndia eren ocupades pels nazis, Hitler no posà mai els peus a la geografia sueca.

Quedi clar, però, que l’esmentat antibel·licisme, en cap moment exclogué la necessària preparació tècnica i l’actualització d’armament de les forces militars sueques per si es presentava la necessitat de defensar-se d’un invasor.

Espero que, en aquest article, el lector entengui que, com a català i europeu que palesament em sento, la satisfactòria notícia d’avui, m’hagi despertat, per partida doble, l’orgullosa condició de berguedà.

La història que això m’inspira ve de la llunyana Suècia de l’any 1327 quan un important terratinent d’aquell país, de nom Jacob Berga, decidí batejar la seva extensa finca amb el propi cognom.

Passaren els segles i ja a l’any 1913, Annie Johnson la propietària d’aquella finca de nom Berga, decidí construir-hi un «slott», paraula sueca que significa palau, castell o les dues coses a la vegada. El resultat ens el mostra la foto adjunta a l’article. Una construcció d’estètica captivadora, obra de l’arquitecte Torben Grut, conegut com a autor de l’estadi d’Estocolm.

Però el moment decisiu d’aquesta història es produí l’any 1944 quan l’Estat prengué la decisió de comprar aquesta privilegiada finca del mar Bàltic, amb palau inclòs, d’una extensió de 273 hectàrees i 3,5 quilòmetres de costa. El motiu era instal·lar-hi la «Berga Örlogsskolor» o Escoles militars de Berga, on s’haurien de formar els oficials i soldats de la marina de guerra, dotant-los de tècnica i disciplina avançades.

Cal afegir que el rei suec Gustav V en moltes ocasions s’hostatjà a la Berga Slott, per inspeccionar els ensenyaments a finals i anys posteriors de la guerra. Sense oblidar tampoc que fou ell qui l’any de l’Exposició Internacional de Barcelona, havia inaugurat a Montjuic el pavelló suec avui trasplantat a la Berga nostra.

I arribats ja en 1997 els pavellons de la «Berga Örlogsskolor», a causa del creixement d’alumnes i activitats, es feren petits. La urgent ampliació provocà l’associació amb l’escola militar de la ciutat de Karlskrona, amb la que es repartí l’alumnat, mentre el comú centre directiu continua ubicat a Berga Slott.

L’any 1949 fou creada l’OTAN, Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, amb l’objectiu de col·laborar en la defensa dels països membres en els camps polític, econòmic i militar. Avui, just 75 anys després, Suècia s’hi ha integrat. En el fons, amb la idèntica filosofia defensiva. A la Segona Guerra Mundial fou Suècia la que es deslliurà dels maleficis de Hitler. I avui és tota l’Aliança, amb els seus 32 països confiant barrar el pas a un Putin indesitjable.