L’11-M en el record

Aquell dijous al matí ens vam despertar amb la notícia que havien esclatat diverses bombes en trens de rodalies de Madrid i que hi podien haver moltes víctimes. Les imatges que es difonien i les informacions radiofòniques que arribaven des dels llocs de les explosions projectaven la immensitat de la tragèdia.

Durant tot el matí els periodistes vam anar de bòlit per saber què havia passat i de qui havia estat obra aquella ignomínia, mentre intentàvem esbrinar si entre les víctimes hi havia persones de les nostres comarques. La versió oficial era que les explosions havien estat obra d’ETA, però un diari britànic va publicar un correu electrònic d’un grup extremista anomenat les Brigades d’Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l’atac i, d’altra banda, es va saber que la policia britànica s’havia posat en estat d’alerta ‘per l’atemptat islamista de Madrid’. Aquestes informacions van fer que els mitjans de comunicació dubtessin de la versió oficial, que mantenia que havia estat ETA, tot i que José Maria Aznar havia telefonat personalment a directors de diaris per confirmar-ho i el ministre de l’Interior Ángel Acebes parlava de dues línies d’investigació.

Al final es va saber que hi van morir 191 persones, que hi va haver prop de 2.000 ferits i que els terroristes no eren d’ETA, sinó islamistes ideològicament propers a Al Qaeda. Però els familiars dels morts i els ferits no en van tenir prou amb la desgràcia que, a més, van haver de suportar durant anys teories de la conspiració perquè alguns no van acceptar que l’atemptat fos obra del gihadisme i que ETA no hi tingués res a veure.