Zones verdes indignes de Manresa

Visc al barri del Poble Nou , i tinc observat que, un cop per setmana, uns operaris municipals es dediquen a netejar d’excrements d’ocell o de ca les voreres del carrer de Sant Josep, amb l’ajuda d’una furgoneta en la qual s’indica que l’aigua a pressió que usen per fer net és regenerada, és a dir, procedent de la depuradora.

He triat a gratcient el titular d’aquest article amb el propòsit que els responsables municipals que tenen cura del bon estat de la via pública de la nostra ciutat actuïn amb diligència per posar fi a la lamentable sequedat que mostren algunes zones verdes de Manresa que no semblen dignes de tal nom.

Si és possible destinar aigua procedent de la depuradora a deixar netes les voreres, ¿no se’n podrien dedicar uns litres setmanalment a hidratar l’herba mig moribunda d’alguns punts molt concrets de la ciutat que farien goig si els veiéssim verds?

Parlo, per exemple, de les rotondes dels Dolors, la plaça de la Creu, la plaça Bages i la de la Bonavista, on el color predominant no és el verd, sinó el terrós, de tanta sequedat com hi ha. No esmento la rodona de gir que hi ha al final de l’andana de l’estació de busos ni la tanca de xiprer que pretén coronar el mur de formigó d’aquest equipament per així estalviar als lectors el trist qualificatiu amb què les descriuria. Dient «llastimoses» em penso que faria curt.

També semblen un trist desert les àrees d’herbei de la plaça de Sant Jordi, davant l’edifici del Montepío de Conductors. A la principal hi ha una bonica olivera que sembla ensopida d’estar envoltada per tanta terra assedegada, sense gota de verd. S’hi veu també un senyal de prohibit estacionar que està a mig caure perquè la terra ha perdut compacitat de tan poca atenció que s’hi presta.

És comprensible que, davant l’actual decret d’emergència i estalvi d’aigua per la sequera general al país, algunes fonts ornamentals de Manresa estiguin fora d’ús. Ara bé, el que no s’arriba a entendre és que ningú es digni a regar una mica el perímetre circular de la de la plaça Espanya, enfront de Correus, on l’herba ja sembla morta o no en queda ni rastre, així com els espais ocupats pels característics plàtans de Manresa i per algunes palmeres al mateix indret. Seria una actuació que molts manresans aplaudiríem, perquè ens permetria disfrutar d’unes zones verdes que ho serien de debò.

Tinguin en compte que goso plantejar de regar-les amb aigua regenerada de la depuradora o, si això no és possible, amb aigües grises.

Si tenen la delicadesa de donar un cop d’ull als espais que acabo d’enumerar s’adonaran a l’acte que l’actuació que es proposa en aquest escrit té caràcter gairebé d’urgència. El mateix s’hauria de fer als terraplens del punt del Passeig on hi ha l’estàtua de la Ben Plantada, ara totalment rossos.

Una capital com Manresa es mereix que els qui n’han de tenir cura mostrin un xic més de sensibilitat respecte a la condícia i l’embelliment de les zones verdes públiques. Crec que l’excepcionalitat d’aquesta situació demana que el consistori hi actuï en conseqüència, i de manera immediata.

Per al verd urbà, l’aigua és tan vital com ho resulta per als sembrats a les poblacions que viuen del camp.

Senyors de l’Ajuntament: mirin de fer-hi el que puguin. La molt noble, molt lleial i molt benèfica ciutat de Manresa els ho agrairà esplendorosa, com també els que hi vivim.