Opinió

Romanalla del catolicisme obligatori

Dijous sant. Operació sortida, campi qui pugui. Anys enrere, en tal dia era costum anar d’església en església a «visitar monuments». Rebien aquest nom unes decoracions temporals creades per fer lluir l’exposició del santíssim sagrament, és a dir, l’hòstia consagrada. En la narrativa de la setmana santa, el dijous es recorda el darrer sopar de Jesús amb els dotze apòstols, durant el qual va repartir-los el pa tot dient «preneu i mengeu-ne tots, perquè aquest és el meu cos lliurat per vosaltres». La teologia catòlica afirma que durant la missa, en la consagració, l’hòstia es converteix en el cos de Crist sense deixar de ser farina i aigua: se’n diu transsubstanciació. Si Jesús, que és Déu, és realment present a l’hòstia consagrada, la veneració és comprensible; per això després de la missa d’avui s’exposa per a la seva adoració, i en altre temps les parròquies competien per dedicar-li el monument més lluït. Els fidels, al seu torn, anaven d’un temple a l’altre i no deixaven de comentar les impressions sobre aquesta mena de concurs sense proclamació de guanyadors. Era una activitat molt seguida, entre altres motius perquè en aquells anys no hi havia gaire alternatives de lleure per a la majoria de la població, que passava els dies sagrats a casa i aguantava com podia un divendres sant de dol imperatiu, oficialment tristos per la mort de Jesús, sense cinemes, teatres ni diversió a la ràdio. Per no haver-hi, a Catalunya no hi havia ni diaris, i aquesta darrera anomalia persisteix, per increïble que sembli. Demà qui vulgui podrà anar a una processó, divertir-se com qualsevol altre festiu, o fer totes dues coses. Podrà decidir si endrapa un dinar de peix segons la tradició o desafia l’abstinència amb unes costelles a la brasa. Podrà llevar-se amb notícies a la ràdio, amb música o amb un parell d’aspirines. Però no podrà comprar el Regió7 del dia en paper. Haurà de rellegir el d’avui que tenen a les mans. Ves quina bajanada, mantenir aquesta absurda herència del catolicisme obligatori.