Segones parts....

Conegut, no és sinònim d’admirat i encara menys d’estimat. Ho dic, a la vista de la decisió de Junts, de presentar Carles Puigdemont com candidat a la presidència de la Generalitat, a les eleccions del 12 de maig. Greu error, que veuran corroborat amb els resultats electorals.

Pels qui no han passat uns anys a l’estranger pot semblar que no es perd el fil del país. Un altre error que podem ratificar els que sí que vam estar uns anys a fora. Per molt contacte que es tingui, sempre hi ha petits detalls, matisos, coses que s’han mogut i no se n’és prou conscient.

Aquest, és el cas dels fugitius, i molt especialment, de Puigdemont. S’ha envoltat d’uns quants adeptes, il·luminats com ell que han creat una idea i model de país, que realment no existeix. Es van inventar el Consell per a la República, com a joguina per fer veure que governaven un territori, de cartró pedra.

Elogis i embats verbals, han format part d’aquesta cort d’aduladors, esperant que els caigui algun obsequi, en forma de càrrec amb un bon sou, o els siguin contractats béns i serveis, de forma similar a com es va fer en la primera part d’aquesta història, es visqués a Igualada, a Girona o Barcelona.

Heus aquí que l’ego de Puigdemont s’ha inflat com un globus, incapaç de discernir el panorama que va deixar al darrere quan va fugir, en el maleter d’un cotxe, abandonant els companys del Consell Executiu que presidia, i amb ells, a tot el país. Una mostra de covardia, només comparable a la d’un conseller de la Generalitat de l’any 1934 (Dencàs) que va fugir per les clavegueres del Palau de la Generalitat.

Hi ha coses que mai més s’obliden, perquè han passat a formar part de la història de Catalunya. Decisions, gestos i situacions que ens han avergonyit, fóssim o no partidaris del procés. La dignitat i el respecte, ha de ser garantit sempre i en tot lloc, per part dels representants del poble, i el poble va ser vilment enganyat i estafat, per personatges que mai haguessin hagut d’ocupar plaça ni en molts ajuntaments, ni en el Parlament i molt menys en el Consell Executiu.

Com poden demanar confiança i vot unes persones que van trair les promeses i compromisos assumits? Com poden presentar-se davant el poble català, després d’aparentar persecució i opressió, quan vivien en l’opulència i l’engany? Allà ell, i allà els de Junts que creuen presentar un candidat ple de virtuts i grans objectius. La nit del 12 de maig, contemplaran l’àmplia mobilització que haurà provocat, en centenars de milers de catalans, enganyats i estafats pel procés, que buscaran en altres partits, la via per castigar totes les misèries viscudes.

No sé com es pot ser tan ingenu, tan cregut i tan inconscient com per pensar que la imaginària «lluita» d’un fugitiu que abandonà el país i la seva gent, pot ara comparèixer com el salvador per tirar endavant una segona part d’embats... cap a una nova Ítaca, que ni ells saben on para. Atenció als resultats, i no en culpeu a ningú més que a vosaltres mateixos.