«Canvi d’hora. Ja és hora»

Canvi d’hora. Ja és hora». Cada vegada que arriba el moment d’avançar o d’endarrerir les busques dels rellotges de casa em ve al cap automàticament aquesta cançó de l’inclassificable Josmar. El gust musical del tema és de solvència dubtosa, però el que sí que és tot un encert és la repetició de la mateixa frase una vegada i una altra, que recorda els anys i panys que fa que es parla i debat l’assumpte de deixar tranquil·les les busques i, de passada, a nosaltres, fixant un horari estable tot l’any i col·locant, per fi, en el passat, allò de si dormirem una hora més o menys o si hem d’avançar o endarrerir el rellotge. Si a les dues seran les tres o si a les tres seran les dues. El canvi d’hora no només implica l’anècdota de tocar els rellotges, també moltes hores parlant del tema i, encara més, molts diners invertits. El dia 31 de maig de l’any 2019, tal com va recollir aquest diari, l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va encapçalar l’acte de constitució de la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària. Va tenir lloc a l’Auditori del Palau de la Generalitat, on l’aleshores director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Departament de la Presidència, el manresà Alexis Serra, va explicar el funcionament de la comissió de seguiment d’aquest pacte. Cinc anys abans de l’acte, el Govern de la Generalitat es va adherir a la plataforma ciutadana Iniciativa per a la Reforma Horària amb la creació de la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària. Tot plegat, càrrecs i actes, van suposar una despesa econòmica que va sortir de les arques que anem omplint entre tots amb la suor del nostre front. Som a 2024 i tot continua igual. S’ha constatat que el «Canvi d’hora. Ja és hora» té efectes nocius per a la salut i que no suposa un estalvi d’energia, però, avui, tots hem hagut de posar en pràctica allò de a les 2 seran les 3, i qui dia passa any empeny. Aquest, el de l’horari, només és un petit exemple, molt petit, dels diners que malbaraten els nostres governants sense rebre a canvi cap correctiu. Just fa quatre dies, amb la convocatòria de les eleccions del 12 de maig, toooooota la feina, toooootes les hores dedicades, tooooots els sous invertits a bastir i a discutir els pressupostos de la Generalitat han quedat en res. Com diu una persona del meu entorn, la principal feina dels polítics és entendre’s. No intentar-ho. Entendre’s i no malgastar els diners dels contribuents i, si ho fan, caldria un mecanisme per recuperar-los de la seva butxaca. Si fos així, és molt probable que el Josmar hagués de deixar de cantar el «Canvi d’hora...».