Pasqua, cas obert

No a tot arreu celebren la Pasqua d’igual manera. A l’illa grega de Corfú el diumenge Pasqua és tradició llançar objectes de ceràmica al carrer des de les finestres; a Finlàndia els nens es disfressen de bruixes, es pinten la cara i passen per les cases a demanar llaminadures i ous a canvi de cançons, a l’estil caramellaire, i a Noruega, país en què gairebé el noranta per cent de la població es confessa lectora i la mitjana de llibres llegits per any supera la quinzena per persona, l’habitual és passar-se aquests dies llegint novel·la negra. Aquest hàbit té per origen l’anunci d’una novetat editorial de gènere negre, apareguda a l’entorn d’aquestes dates, l’any 1923. Publicat a la premsa oslenca, aquest anunci va provocar un gran impacte, ja que molts lectors van interpretar-lo com si fos la notícia d’un crim real. D’aleshores ençà és costum que les editorials noruegues facin el seu Sant Jordi abans de rams. Ben mirat, també els Evangelis poden ser llegits en clau de novel·la negra. En tenen tots els ingredients, començant per la intriga i el misteri. Hi ha perseguits (per la llibertat d’expressió i la incitació a la revolta) i perseguidors, en nom de la llei marcial del poder. Hi ha crims, traïcions i pistes falses: sovint les paràboles de Jesús –sospitós, víctima i heroi alhora–, descol·loquen els mateixos narradors, que adopten el paper d’investigador i cronista. En tota història negra no poden faltar-hi l’arma del crim (en aquest cas una creu i una llança, amb una esponja xopa de vinagre a la punta), ni la dona fatal, tal vegada la Maria de Magdala, que segons la tradició fou el primer testimoni de la resurrecció de Crist. Diuen que en accedir a la seva tomba, l’únic que va trobar-hi va ser un conill que hi havia quedat atrapat. Interrogat tot seguit pels esbirros del governador de Judea aquest rosegador orellut no va saber donar cap pista d’on parava el difunt, de manera que, en absència del cos, el cas s’ha mantingut obert fins a dia d’avui.