La roda del hàmster i Salvador Illa

L’ansietat del hàmster que corre sense parar dins la roda fent-la voltar per sortir del cercle viciós en que està atrapat, és el que pateix l’espanyolisme constitucionalista cada vegada que el sobiranisme català insisteix a voler decidir el seu futur. Els partits d’obediència borbònica diuen que qui s’asfixia dins la roda és el hàmster del catalanisme polític, perquè el consideren sotmès a la seva força militar i judicial, i mai no el deixaran escapar. Però ara tornen a atrevir-se a desacreditar la solidesa de l’estat de dret espanyol davant els països democràtics de debò, prohibint el debat parlamentari (debat parlamentari!) sobre una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), com abans van prohibir i reprimir violentament el referèndum de l’1 d’octubre, o empresonar els líders polítics i socials d’un moviment que evidencia la voluntat d’una part de la societat catalana a no renunciar al dret d’autodeterminació. Els partits constitucionalistes, atrapats en la seva intolerància, repeteixen una vegada i una altra que no es pot qüestionar la unitat de la seva pàtria, ni parlar d’un finançament singular per a Catalunya, ni plantejar cap referèndum perquè és il·legal, insolidari i discriminador segons sentencien els califes judicials. I la immersió lingüística, també. Consideren que la ILP és «divisiva, fractura la societat i genera tensió i fractura social i política», en paraules del ministre de Justícia espanyol, aplaudides pel candidat del seu partit a les eleccions catalanes del 12 de maig. Cap dels dos, però, no s’atreveix a valorar si la decisió d’impedir, combatre judicialment, deixar sense efecte els debats i les lleis aprovades pel Parlament també pot provocar divisió, tensió i fractura en la societat catalana. De fet, Salvador Illa, instal·lat en la seva dèria, insisteix a repetir que vol «unir i servir» a tots els catalans i que no fa cap cordó sanitari contra l’independentisme, encara que a les eleccions municipals del 2019 va sumar els regidors del seu PSC als del fantasmagòric Manuel Valls per donar l’alcaldia a Ada Colau i impedir que el republicà Ernest Maragall fos alcalde de Barcelona, o que l’any abans, al FAQS del 28 d’abril li reconeixia a Laura Fàbregas, periodista de Crònica Global: «personalment penso que, no sé si el 2014, però segurament sí que després del 6 i 8 de setembre de l’any passat s’hagués hagut d’aplicar el 155, i segurament ens haguéssim estalviat bastantes coses». Amb aquest esperit continua pedalant amb la resta de constitucionalistes, segurament esperonats perquè en el defalliment del C’s de Carrizosa hi ha teca ideològica i electoral que els pot revitalitzar.