Opinió

En tren a l’aplec de Joncadella

El Govern de Catalunya estudiarà la recuperació dels trens de passatgers entre Manresa i Santpedor. Dir que «estudiarà» és un anunci gratuït: el fan cada dia un munt d’infants i adolescents que després no miren el llibre ni per ni pel llom. El compromís encara és menor a les portes d’unes eleccions que deixen entre parèntesi la consellera anunciadora. Però benvinguda sigui la flama d’il·lusió encesa al cor dels amants del transport públic en general i el ferroviari en particular. Flama que ja va il·luminar-se davant l’«estudiarem» d’un futur servei de viatgers fins al parc de l’Agulla per la via de Súria, amb baixador intermedi a La Parada. Posats a fer, podrien allargar el recorregut i habilitar-ne un altre al costat del mas de Sant Iscle, en benefici dels residents de Pineda de Bages, grans usuaris del transport col·lectiu. I un més al nord de la urbanització, encara més a prop de les primeres cases. Però, ben mirat, per què ens hem de quedar aquí? La via passa tot seguit per la presó de Lledoners, on hi va gent a treballar i familiars i advocats a visitar els interns. Al cap de ben pocs quilòmetres circula pel mig del poble de Callús, que ja té feta l’estació gràcies a l’Ecorail, el tren a pedals per fer cames. I acaba a Súria, però a una certa distància del poble. Com a mínim fins a Callús tindria sentit el servei de «metro comarcal» per contribuir a descongestionar les carreteres i descontaminar l’aire del pla de Bages. La via ja hi és, i se sap que funciona perquè cada dia hi passen els combois que s’enduen la potassa de les mines. Si la idea sembla prou bona i la Generalitat s’hi posa, seria interessant afegir una aturada més al bonic itinerari: la de Joncadella, ni que fos un cop l’any en tal dia com demà, quan s’hi celebra el tradicional aplec del Dilluns de Pasqua. Encara recordo els combois excepcionals que fa unes quantes dècades viatjaven de la ciutat al popular santuari, tant amb motiu de l’aplec com de la castanyada que hi organitzaven els estudiants del Peguera. El viatge en si ja era una festa. Tornarà?