A qui correspongui

En altres «Badants», he comentat que el 80% dels factors determinants que afecten la salut de les persones estan fora del sistema sanitari, un fet del qual la salut mental no se n’escapa. Repassem aquest concepte.

Imaginem un gràfic on la persona està en el centre i, al seu voltant tenim 4 cercles concèntrics en què de més a prop a més lluny, s’enumeren els diversos factors, la gràfica queda així:

Un primer nivell, el de la persona, els factors relacionats amb l’edat, sexe i factors constitucionals, hereditaris, i de l’embaràs i del part.

El primer cercle que envolta a la persona, l’estil de vida, consum de substàncies, alimentació i conductes de risc.

En el segon cercle, l’existència de xarxa familiar, social i comunitària

En el tercer cercle hi trobem els productes alimentaris, l’educació, les condicions laborals, atur, l’accés a l’aigua (un bon moment per recordar-ho), els hàbits higiènics, els serveis de salut i l’habitatge.

En l’últim cercle, les polítiques sanitàries, les condicions socioeconòmiques i mediambientals.

Vet aquí a on volia anar a parar, a les polítiques sanitàries, un país necessita saber cap on va en l’atenció en salut, una estratègia de futur i un bon acompanyament pressupostari per tal de desenvolupar-les. En relació amb la Salut Mental, al desembre de l’any 2021 es crea el Pacte Nacional de Salut Mental aprovat pel Parlament de Catalunya; posteriorment s’hi afegeix al seu títol...: Salut mental i el Benestar Emocional. Una aposta clara i decidida per posar de manifest la importància de la transversalitat i dels diferents àmbits implicats en la prevenció, promoció i atenció de les persones, de totes i tots.

Doncs bé, el desembre del 2023 després de 2 anys d’un ingent treball participatiu, es dona a conèixer el document del Pacte amb 6 línies i 23 objectius estratègics pel període 2024-30.

Un document on s’aborden els diferents determinants en salut, que garanteix un model de governança efectiu i transversal, amb la participació de professionals dels diferents departaments implicats, per implementar l’estratègia, i una assignació pressupostària adient, per l’any 2024, uns 20 milions d’euros.

Doncs bé, amb la convocatòria d’eleccions al nostre país, tot se’n va en orris, i el més calent a l’aigüera. Per tal de no semblar salut mental centristes, podem afegir les mateixes conseqüències en altres polítiques socials com l’ingrés mínim social, el Pacte Nacional per la Discapacitat i l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, un impacte negatiu, a mitjà i llarg termini pels més vulnerables. Quedi clar que l’exercici democràtic de les eleccions és un dret i deure de la ciutadania.

Com que escric l’article durant la Setmana Santa, dies de recolliment i que conviden a badar, no badem; en la pràctica clínica, a l’analitzar situacions, s’intenta no buscar culpables, però sí responsables. Espero que en aquestes dates, alguns d’ells, en un acte de constricció, hagin desfilat sota l’anonimat de les caputxes, malgrat que ho dubto.