Fernande Olivier i Picasso

Amélie Lang és el nom real de Fernande Olivier, la companya de Picasso entre 1904 i 1911, un període decisiu en la intensa vida creativa d’aquest famós pintor.

És van conèixer a París; ella feia de model professional i amb 22 anys esdevenen parella i conviuen al petit apartament de l’edifici Bateau-Lavoir de Montmartre, freqüentat per escriptors i pintors. Es va convertir en una font d’inspiració per al pintor, en l’etapa immediatament anterior al naixement del cubisme, durant la gestació del cubisme, a Gósol i a París, quan la retratava –treballs claus en el procés de desenvolupament del Cubisme–, quan Picasso pintà Les senyoretes d’Avinyó el 1907 –Fernande és una de les dones del quadre–, i fins el 1911 quan Picasso coneix Eva Gouel a Ceret i esdevé la seva nova companya sentimental.

El 1930, gairebé vint anys després de la seva separació i quan Picasso ja és un artista reconegut, Olivier publica sis capítols d’unes memòries de la seva relació al diari belga Le Soir, reunits després en format llibre amb el títol Picasso et ses amis del 1933. La intervenció dels advocats del pintor evita que Olivier publiqui la resta de la seva història, que veuria la llum el 1988 amb el nom de Souvenirs intimes. Écris pour Picasso, del 1988. En aquest segon llibre Fernande escriu:

«Gósol va resultar una meravella. Allà a les altures, a mig d’un aire d’increïble puresa, per sobre de les núvols, envoltats dels seus amables visitants, hospitalaris, desinteressats, contrabandistes gairebé tots, trobem el que potser és la felicitat».

La frase té molt de significat perquè durant els set anys de vida comuna la convivència, no va ser fàcil; ambdós tenien un caràcter fort, ambdós eren gelosos i les crisis eren violentes.

Lluny de Picasso Fernande comença una nova vida: va fer de caixera a una carnisseria, de venedora d’antiguitats, i esporàdicament escriu i fa classes de dibuix; va passar els darrers anys de la seva vida en l’anonimat. Tampoc havia estat fàcil la seva infantesa i adolescència. Filla d’una relació extramatrimonial de la seva mare amb un home casat, se’n cuida una tia fins que adolescent va fugir quan la tia preparava el seu matrimoni. Per evitar-lo es va casar amb un home que la maltractava i als 19 anys va abandonar-lo i sense demanar el divorci es va establir a París el 1900, sola i camuflada amb el nom de Fernande Olivier.

La importància d’aquesta dona en la vida de Picasso és que va ser l’única que el va conèixer abans de la immensa fama que aconseguiria el pintor. Els escrits de Fernande, els relats i la poesia, són els d’una dona d’extraordinària sensibilitat i que evidencien una gran sensibilitat i inquietuds intel·lectuals.

Va morir a París el 29 de gener del 1966, als 84 anys.

El Museu Picasso de Barcelona prepara, per el juny de 2024, una exposició amb el títol «Fernade Olivier, Pablo Picasso i els seus amics».