Picasso a Solsona i a gósol

Hem d’agrair a l’equip del Museu de Solsona i a la Claustre Rafart haver portat a terme un projecte tant interessant i innovador com el que representa l’exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes. Una excel·lent projecte que inaugura una nova sala d’exposicions al museu i que últimament ens sorprèn amb una riquíssima oferta: des de la restauració de les pintures de Pedret, a l’exposició del Barroc.

L’exposició és una proposta expositiva inèdita, atès que per primer cop es tracta l’obra de Picasso centrada amb les arts i les tradicions populars catalanes. Picasso les gaudeix mentre viu a Barcelona i durant les seves estades o visites a Horta de Sant Joan, Gósol, Cadaqués, Sitges, Figueres, Ceret, Perpinyà, etc.

El dia abans d’agafar el tren que els havia de portar, Llobregat amunt, fins a Manresa i Guardiola de Berguedà, i d’aquí cap a Gósol a lloms de mules, Fernande i Picasso es van fer una fotografia icònica que el 6 de febrer de 1930 la revista Mirador va publicar. Al costat de Fernande i Picasso, Ramon Raventós un bon amic, relacionat amb el món literari i de la bohèmia, col·laborador de «Pèl & Ploma», «Papitu», «D’Ací i d’Allà», i director de «Picarol» i fou un dels grans humoristes de l’època.

La fotografia és de Joan Vidal Ventosa (Barcelona, 1880-1966) que va ser un pintor, restaurador, pirogravador i fotògraf amic de la parella. Assidu d’Els Quatre Gats, va reunir al seu taller, El Guaiaba, un bon nombre d’artistes i intel·lectuals del moment. La crònica de Mirador la va escriure el poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961), que signa amb les inicials J. M. de S.

Sortosament, i per causes múltiples, s’està reconeixent la importància que Gósol i la seva gent van tenir en la trajectòria vital i artística de Picasso. Del que fou, de ben segur, el visitant més internacional que mai ha tingut aquest poble berguedà, també en parla un llibre de recent aparició: Gósol, mirades.

El llibre, que recull trenta-tres relats de plomes diferents, periodistes, escriptors, excursionistes, folkloristes, historiadors, geògrafs, antropòlegs, historiadores de l’art... escrits entre 1893 i 2023. També el fragment del relat que Fernande Olivier escriu de l’estada que van compartir, ella i Picasso, aquell estiu de 1906 a Gósol.

El llibre ha tingut una notable acollida. A Gósol, al Berguedà, a la Catalunya central, i entre l’equip tècnic del Museu Picasso de Barcelona. El proper 17 de maig, tenim la sort de presentar-lo al Museu de Solsona, de la ma de la Claustre Rafart, comissària de la magnífica exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes, i autora d’un dels relats que configuren el llibre Gósol, mirades; al costat de Carles Freixes, el director del museu i de Lídia Fàbregas directora tècnica d’aquest museu que, últimament ens sorprèn amb ofertes engrescadores.

Sumar per multiplicar.