Prou que plou

Manresa i la major part del Bages acomiaden un març excepcionalment plujós. Els cent litres per metre quadrat que s’han recollit a Manresa, per exemple, doblen la mitjana dels darrers setanta anys, quan l’any passat no hi va caure ni una gota. De zero a cent en plena sequera. Però tot i així, l’efecte en els aqüífers i els embassaments ha estat insignificant. El març ha fet molt bé al camp i alleuja la tendència angoixant en què vivíem, però els pantans estan pràcticament igual que estaven. No és una dada que permeti treure conclusions, però sí que permet visualitzar una realitat: tenim sequera per dies. Ni amb pluges generoses no en tindrem prou per tornar a omplir els pantans. Segurament, tenim sequera fins al proper temporal, de la mateixa manera que hem viscut dos anys del temporal Glòria. De forma regular, la pluja dels darrers tres anys serà la pluja normal. I, de fet, és molta. Però la perdem a manta amb regs inadequats, canonades foradades i aqüífers contaminats. Si reguem bé, no la llencem, no la contaminem i la regenerem, tenim i tindrem aigua suficient. El que s’ha acabat no és l’aigua, sinó el permís per fer com si fos infinita. L’únic que cal és gestionar-la amb cura, i en tindrem prou.