TVE per fer què?

L’acudit era massa fàcil: «bronca pel Broncano». ¿TVE s’ha de gastar una pasta (la que diu el mercat) per fixar l’heroi de La Resistencia? Els polítics de l’ens públic s’han tirat els plats pel cap, perquè som en temps de batussa permanent, com més sorollosa millor, amb causa o sense. Ho promou la dreta perquè l’afavoreix i l’esquerra l’ajuda perquè ha perdut el compàs i la carta de navegar. Però tornem al tema. La pregunta que importa no és l’encert del fitxatge; la que ningú no respon és per a què volen que existeixi TVE.

¿La pública ha de ser una cadena que supedita la programació a la batalla de l’audiència i es gasta els diners en l’objectiu de guanyar-la? Si aquest és el joc, llavors que el jugui amb les mateixes regles. Les privades es financen amb publicitat i TVE ho fa a càrrec dels pressupostos de l’Estat i d’uns canons a les tecnològiques que acabem pagant els usuaris. Tindria lògica si es tractés d’una proposta de continguts basada només en promoure valors d’educació, cultura, plurinacionalitat, diversitat, integració, informació sòlida, debats sense xiscles... Uns «luxes» que les privades allunyen de les graelles per no espantar els anunciants. Si va d’això, endavant amb el finançament públic, però no hi barregin fitxatges milionaris que només busquen acumular espectadors a l’hora de sopar. En canvi, si l’objectiu són les xifres d’audiència, i la programació s’hi ha de plegar, facin-ho amb els diners dels anunciants i no amb els de tots els ciutadans, que paguem una mena de cànon com el de la BBC sense aconseguir res semblant a la BBC.

I què passa amb TV3, finançada alhora per la Generalitat i la publicitat, però que ha convertit el lideratge de l’audiència en una mena d’obsessió? Se li ha d’aplicar el mateix esquema? Ja en parlarem el dia que hi hagi mitja dotzena més de televisions nacionals emetent en català. Fins llavors, el màxim nombre d’espectadors és un requisit necessari per defensar la llengua i lluitar contra l’anorreament final de la identitat.