Opinió

Perdre el cap per un eclipsi

El protagonista d’Un ianqui a la cor del rei Artús salva la pell gràcies a un eclipsi total de sol, com el que abans d’ahir va distreure el món sencer perquè passava als Estats Units. En la novel·la de Mark Twain un tècnic de Connecticut viatja en el temps fins el Camelot de la taula rodona, és apressat i quasi mor a la foguera, però gràcies al seu saber enciclopèdic s’adona que és a punt d’arribar un eclipsi i amenaça d’apagar el sol amb la seva gran màgia. Quan la foscor ho inunda tot, fa veure que rescata la llum, el nomenen conseller reial i dedica els coneixements tècnics del segle XIX a facilitar la vida d’aquella gent.

L’astúcia del ianqui amb l’eclipsi la va adaptar Georges Remi, Hergé, en un dels àlbums de la seva gran creació, Tintin. Es tracta d’El temple del sol, a les pàgines del qual el protagonista i els seus companys Haddock i Tornasol són capturats per una secta d’inques mantenidors de l’antiga religió solar, que també els condemnen a la foguera per haver violat el secret del santuari. Les flames les encendrà el mateix astre rei amb l’ajuda d’una lupa. Però en un full mig estripat de diari Tintin llegeix que es apunt de produir-se un eclipsi, i en el moment de l’execució ordena al sol que s’enfosqueixi. Els inques entren en pànic i els herois salven la vida. A diferència de l’obra de Twain, a la d’Hergé el protagonista no intenta modernitzar els seus captors i marxa prometent-los no descobrir el secret de l’indret.

Tots dos autors situen les seves creacions en llocs o temps foscos: el Camelot llegendari o el fanatisme religiós. Així s’explica que ni els cavallers ni els inques coneguessin el mecanisme de l’eclipsi, que els grecs antics ja comprenien i calculaven. És com si haguessin anat a parar a la Xina del 2136 abans de Crist, quan els astrònoms reials Hsi i Ho van ser decapitats per no haver previst que un gran drac atacaria el sol a queixalades. Els xinesos van rescatar-lo espantant el monstre pel sistema de córrer en totes direccions i fer molt de soroll. Com la política espanyola.