Salvar el mar sense res a dins?

Fa només cinc anys, la costa catalana -si més no la del nord, la que jo veig- estava assolada per una plaga de garotes que devorava la coberta d’algues dels roquers, una capa vital de l’ecosistema marí. Els depredadors naturals que se les mengen sobretot quan són petites (pops, dèntols, estrelles de mar...) estan esquilmats per la sobrepesca i els erissons proliferaven formant deserts de roques pelades. El temporal Glòria en va eliminar moltes el 2020, però vàrem continuar tenint-ne una població important. Només cinc anys després, hi ha zones de l’Empordà on el problema és just el contrari: les garotes han desaparegut. De la mateixa manera que la moda de menjar pop -un animal que necessita ser literalment reconstruït a la cuina per ser tendre i gustós- gairebé ha acabat amb els pops, la moda de les garoinades deu ser la culpable que la depredació humana estigui acabant amb les garotes en molts trams de litoral. Els agents rurals de Girona van posar l’any passat 195 denúncies per pescar-ne sense permís, però el control és absolutament insuficient per impedir-ho. I no és un cas únic: els cogombres de mar, que fan una funció depuradora molt important, aquí no es mengen, però es fan servir per preparar esquers i són valoradíssims a Àsia, i en un parell anys gairebé han desaparegut de la costa catalana. En alguns trams no en queda ni un. Segur que els que falten aquí són als mercats de Xina. Estem en un moment en què una moda capriciosa pot generar un depredació humana tan forta que en dues o tres temporades pot desaparèixer una espècie. Com que demanar-li seny a la gent és inútil, és imprescindible posar-hi molt més control. Si no, ja ens podem anar escarrassant amb el canvi climàtic: salvarem un mar on no hi quedarà res per salvar.