Vols una autovia i et donen una carretereta

Moltes vegades, els pares hem acabat cedint davant la pressió de l’infant, que com si es tractés d’un filaberquí penetrant, va obrint el forat per fer baixar del burro el pare i la mare i aconsegueix el que s’havia proposat. A vegades, la tècnica hi ha nens i nenes que la porten i la milloren fins arribar a l’edat adulta. En matèria de carreteres, el govern català, incloent tots els grups polítics rellevants en l’estructura de país, ha estat el filaberquí penetrant que ha acabat imposant el seu model pensat des de Barcelona, a desgrat del territori. Manresa i la Catalunya central va tenir a partir dels anys 70 del segle passat (que són anys, però tampoc tants per una carretera) una via de comunicació principal amb Barcelona, el que ara es coneix com a C-55. I malgrat tots els canvis que han proposat des de Barcelona, aquesta carretera continua com a via principal de comunicació amb el Baix Llobregat i Barcelona. Hi va haver un dia, que el director de Carreteres del moment, va obrar un canvi significatiu: enmig d’una nova lògica per posar nom a les carreteres, la que coneixíem com a C-1411 (o eix del Llobregat) la van degradar a una carretera de segon ordre i, per aquesta zona, la prioritat va passar a ser la C-16, la nova autopista de Terrassa a Manresa. Que després va ser de Barcelona fins al xalet que la gent de calés té a la Cerdanya. Aquesta canvi de nom va suposar un cop definitiu, perquè per molts responsables de carreteres que hagin anat passat pel Govern català, de diferents colors polítics i en diferents moments, la C-55 ha estat sempre més una carretera secundària. Això sí, la que més trànsit suporta de tota la Catalunya central!

Des d’una innocència inconscients diríem que es tracta d’un fet ben curiós que hi hagi un país que governi contra els interessos de la seva gent. Amb menys innocència, és un cas de mala bava premeditada, imposada per aquesta obediència mal entesa als lideratges superiors. Si un President de la Generalitat vol governar un país que avanci no necessita un exèrcit d’obedients, sinó generals amb intel·ligència i arguments per guanyar cadascuna de les batalles. Però aquests és un mal de la política aquí i allà.

Els faig una proposta, posin la C-55 entre els principals eixos de comunicació del país, siguin valents per generar riquesa per aquesta terra interior, i tornin a repensar els eixos de Catalunya. Mirin les dades de trànsit objectivament i treguin la condemna que degrada aquesta carretera. El Bages crea una nova plataforma dijous: polítics, escoltin la seva veu! Em sento filaberquí per als governs presents i passats.