Els occidentals no agradem

Durant la major part de la història, les guerres han estat conflictes de poder entre sobirans que podien pagar un exèrcit de mercenaris. Però des de la revolució francesa els exèrcits van passar a ser pobles en armes i, per enviar gent normal a morir gratis al camp de batalla, va caldre donar-los un motiu i dimonitzar l’adversari. Humans tan semblants com anglesos, francesos i alemanys s’han matat amb passió una vegada i una altra, i ha estat encara més fàcil anar a la guerra quan els enemics han estat d’una ètnia, religió i costums molt diferents. I aquesta és la raó per la qual ens hem convençut que un món cada cop més modelat pels valors democràtics occidentals i més uniformitzat per la globalització, el turisme i la cultura de masses seria més pacífic. Però, en contra del que pugui semblar, això no està passant. Un estudi de la Universitat de Chicago conclou que els valors no estan convergint a tot el món, sinó que s’estan formant blocs culturals que cada cop divergeixen més entre ells. Occident està adoptant valors nous sobre els drets de les dones i els col·lectius LGTBI, o sobre com cal educar els nens, o sobre els límits de la disciplina i l’autoritat. Són valors avançats que ens fan més moderns i feliços, però que resulten inassumibles, o fins i tot repugnants, en d’altres blocs culturals. Els occidentals tolerants cada cop som més minoritaris al món i cada cop agradem menys als altres terrícoles. Occident era odiat pel seu colonialisme, però admirat per la seva modernitat. Ara, la modernitat dels nous costums resulta odiosa no ja en societats africanes o asiàtiques molt endarrerides, sinó fins i tot per a la majoria dels russos. Potser Huntington no anava tan errat en el seu pronòstic sobre el xoc de civilitzacions. Per un cop que anàvem bé...