Tu i quants més, Pedro?

Les eleccions catalanes 1984 van donar a CiU la primera majoria absoluta. Al cap de poques setmanes, la fiscalia de l’Estat es va querellar contra Jordi Pujol per la fallida de Banca Catalana. La resposta del pujolisme va ser una monumental concentració de desenes de milers de persones, davant les quals el president va afirmar, en un to de vehement indignació: «El Govern central ha fet una jugada indigna; a partir d’ara, d’ètica i moral en parlarem nosaltres, no ells». Llavors no se sabia res de la deixa de l’avi ni es parlava de cap tres per cent.

Pedro Sánchez no ha parlat de «jugada indigna» però sí d’«atac indiscriminat a persones innocents», «exercici de l’odi, de la insídia i de la falsedat», «mentides grolleres», «patiment injust de les persones que un més estima», «degradació de la vida pública» i «fang que colonitza la vida política». I com que d’ètica i moral ara en parla ell, ha anunciat el «compromís de treballar sense descans per la regeneració pendent de la nostra democràcia», tot liderant un moviment col·lectiu de rebuig del fangar «més enllà de sigles i ideologies». Tots en formació darrera del Gran Regenerador.

Però la «regeneració pendent» no es fa només amb discursos i mobilitzacions, sinó que li calen mesures legislatives per expulsar la ronya del sistema. I aquesta mena de lleis exigeixen majories absolutes. Ara bé, el PSOE disposa només de 120 dels 350 escons del Congrés dels Diputats. Governa en coalició i amb suports externs. Qualsevol programa de reformes en profunditat que, per exemple, afecti el sistema judicial i els seus mecanismes, necessitarà el suport de Sumar, Podemos, ERC, Bildu, PNB i Junts. No és tant fàcil com espetegar els dits.

Això si el veritable objectiu de la jugada és la neteja moral que reclamen els ciutadans. Si és la pura comèdia tàctica d’un manipulador d’emocions, l’èxit o el fracàs es veuran aviat: la setmana que ve a Catalunya i el 9 de juny a la resta. Les urnes són la millor enquesta.