San Pedro Mártir i el mussol

Pedro Sánchez va comparèixer a les 11 del matí del dia de Sant Pere Màrtir, un italià del segle XIII que va aconseguir gran fama i influència com a predicador i que va ser assassinat d’una punyalada per ordre d’un bisbe i uns aristòcrates i milanesos que el veien com una amenaça. Va ser canonitzat en només 337 dies, de manera que és el sant més ràpid de la història.

El Pedro de la Moncloa es va posar ahir els hàbits del seu antecessor, a qui sovint es representa amb un punyal clavat al pit, i va adreçar a la càmera un discurs de 8 minuts i 20 segons interpretat amb un to de narrador de pompes fúnebres, com un d’aquests mestres de cerimònies que substitueixen els capellans als funerals laics moderns. La càmera de la Moncloa mostra San Pedro a les portes de la seva Església i recull una lleugeríssima remor d’ocells piulant que remarca el clima beatífic amb què Sánchez explica que ha convertit el seu dol familiar en una causa política de purificació social. El clímax arriba al minut 5. Fa una pausa, mira al faristol, alça la vista amb expressió compungida i diu que ha decidit continuar. I just vuit segons després, quan especifica que aquesta decisió no és un punt i seguit, sinó un punt i a part, les veuetes de fons reapareixen. Se sent un «uuuuuuu» orgànic i agudíssim que pot provenir o bé d’un col·laborador entusiasmat de conservar la feina o bé d’un mussol que, més o menys per casualitat, apostil·la el que acaba de dir el president: «uuuuuuuu», una onomatopeia zoològica infiltrada que resumeix l’opinió de milions de persones, fins i tot de moltes que estarien disposades a salvar Sánchez i gaudirien de tot aquest teatre de l’ego si fos bo. «Uuuuuuu», va dir el mussol o un lloro qualsevol.