Ciutadilla i Arbeca

Membres dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB) van visitar el castell de Ciutadilla, amb la guia Anna Ramon. Situat en zona de frontera, el seu emplaçament és dalt del turó, d’on s’observa la vall del riu Corb, amb el monestir cistercenc de Santa Maria de la Bovera a Guimerà, i més avall el de Santa Maria de Vallsanta. El 8 de febrer de 1380 Gispert de Guimerà adquireix la jurisdicció civil i criminal del castell i del terme de Ciutadilla. Un altre Guimerà converteix l’antiga fortalesa militar en un palau renaixentista, del que se’n conserva la façana, amb una gran escalinata d’honor amb arcs i balustrada. Els Guimerà s’hi van estar 400 anys. El 1702, Josep Meca, en casar-se amb Isabel de Cardona Rocaverti Guimerà, obté el títol de Marquès de Ciutadilla. El 1824 el marquesat passa als Sentmenat i es deteriora. Contemplaren el gran saló, el cup, restes del pati d’armes amb empedrat d’època, dependències militars, la torre de l’homenatge assentada sobre roca al costat del fossat i les dependències senyorials. Visitaren les estances de la presó, baixant per una escala de cargol. Important la torre vella que és l’original, amb portes d’arc de mig punt. A baix queda part de l’escalinata, sobretot les pilastres de la barana i trossos de columnes del replà de l’escala.

La vila closa d’Arbeca és el bressol de l’oliva arbequina. Amb els guies Sergi Capdevila i Adela Perelló es va recórrer el castell palau renaixentista. Pels Cardona va passar a ser la seva residència predilecta. Joan Ramon Folc (IV) va construir el castell palau d’Arbeca, un dels més bells de Catalunya. Del primer quart del segle XVI, voltat d’un gran fossat, on s’accedia pel portal dels Tres Reis. De planta quadrada amb la torre de l’homenatge al centre i quatre de circulars flanquegen les cantonades: Armes (NO), que conserva vestigis sota terra, la Porgada (NE), totalment conservada, amb tres bombarderes, Vents (SE) que conserva els dos primers metres i Dames (SO), d’època musulmana. Es van visitar part de les cavallerisses o les presons restaurades recentment, s’observaren els espais que ocupaven el pont llevadís, el pati dels tornejos, o els portals d’entrada al recinte castral on hi havia hagut l’església de sant Jaume en l’època dels ducs. A finals del XIX es construeixen els impressionants dipòsits de l’aigua, fent servir un tros de muralla. El 1945 es van construir les escoles dalt del Castell i es van desmuntar la torre de les Dames i de l’Homenatge. A partir de 1979 es van iniciar les tasques de recuperació d’un dels grans castells de la història de Catalunya, que el 8 de novembre de 1988 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Van veure com eren les cases integrades a la muralla exterior. Des de dalt el turó del castell palau hi ha un esplèndid mirador. Es va visitar l’església parroquial de Sant Jaume Major del segle XVI, amb planta de creu llatina, de grans proporcions i el campanar. És un dels temples més espaiosos de la parròquia d’Arbeca dins l’arxidiòcesi de Tarragona. Molt interessant el molí d’oli de l’Argilés de principis del segle XIX. La pedra és la gran protagonista d’un centre històric molt ben conservat, amb carrers estrets i de traçat irregular que s’enfilen cap a les places porxades Major i de l’església. A la zona moderna hi ha interessants façanes, com al Portal de Sant Joan, amb l’Ajuntament, d’estil modernista, obra de l’arquitecte César Martinell, autor de la centenària Cooperativa Arlequina i de l’Agrobotiga, ubicada a l’Espai César Martinell, on van acabar la visita de la vila.