Opinió

Doncs sí que cau del cel (l’aigua)

Doncs sí: l’aigua cau del cel, per portar la contrària a l’eslògan de la Generalitat. Els cartells i els faristols amb el lema «l’aigua no cau del cel» i la imatge d’una galleda (se suposa que buida) han provocat l’admiració del respectable des que van començar a exhibir-se: si no cau del cel, d’on cau? –ens preguntàvem, meravellats. L’eslògan s’integrava en una campanya a favor de l’estalvi, és a dir, de justificació de les restriccions que fins ara han patit sobretot els pagesos i podien haver sofert les piscines hoteleres. Ara bé, l’estalvi i les restriccions no aporten aigua nova al sistema; es limiten a allargar la durada de la disponible. I les dessaladores són una aposta complementària i cara. La prova que l’aigua que compta és la que cau del cel la tenim en l’anunci governamental que suavitza les restriccions just a les portes d’una jornada electoral. I aquest anunci és possible perquè ha plogut. Finalment ha plogut. L’indicador que apareix als mapes del temps de TV3, volgudament semblant al del dipòsit de carburant d’un cotxe, s’ha separat de la zona roja i respirem una mica més tranquils. Ens hem tret un pes del damunt, i qui ens l’ha tret és justament l’aigua caiguda del cel. Del cel entès com allò que hi ha damunt dels nostres caps, l’indret elevat per on es passegen els núvols. Però també ens podríem estar referint al cel com a residència de Déu i tots els sants. La sinonímia apunta a la idea que el cel religiós és «allà dalt», i deu ser veritat, perquè Jesús ressuscitat «se’n pujà al cel», segons afirma el Credo de Nicea. D’aquest cel espiritual i dels capricis dels seus habitants la tradició en fa dependre el comportament del cel material d’on cauen pluja, neu, pedra, llamps i tempestes; per això encara avui s’organitzen processons rogatives als patrons locals per invocar la pluja. Sant Pere rep la fama de tenir a les mans les claus del paradís, però també les de l’aixeta. I quan tronava es deia que arrossegava els mobles. L’aigua sí que cal del cel, si així ho vol el primer bisbe de Roma.