Rectificacióo disciplina

Rectificar és de savis, però a vegades sembla cosa d’il·luminats perquè no s’acaba de veure perquè es fa el gir d’intencions o d’actuacions. Ara digueu, per exemple, quina rectificació de pensament fan els Comuns (que sempre estan a l’aguait de pescar alguna cosa) amb la història aquesta del Hard Rock que era línia roja (vermellíssima) infranquejable i ara no tant perquè és negociable per tenir cadira en el govern. Entre les afirmacions de Jaume Asens i les matisacions del portaveu David Cid sembla haver-hi molt dels principis «grouchomarxians» que semblaven exclusiva del triler Sánchez... Cal parar atenció, també, al lloable intent de repensar la CUP vistos els pocs vots i diputats que els queden al cupaires (algú podria imaginar que com a resultat de la seva política de boicot permanent), però sembla clar que pensen mantenir l’instint innat, el rampell de vetar, d’enviar a la paperera de la història qualsevol personatge amb requesta electoral molt superior que no consideren independentista pur com ells. Ja veurem on els porta el debat i que no acabi en un altre empat paralitzador. Com els podria passar als d’Esquerra i els de Junts (alguna cosa deuen estar parlant, negociant, aproximant, oi?) ara que repeteixen experiència de tenir agafat Pedro Sánchez per on fa més mal quan té necessitats virtuoses. Han fet càlculs i dissenyat estratègies per si dijous queda paralitzada la llei d’amnistia? Rectificar i posar-se d’acord seria de savis, però ja se sap que les orelleres humanes no sempre deixen veure gaire enllà ni amb perspectiva. Un bon exemple: no deu ser pas nou, que l’actual model de finançament és insuficient i injust per atendre bé les necessitats dels catalans... què ens fa rectificar i plantejar ara com a imprescindible aconseguir-ne un de nou? Que s’havia fet fins a dia d’avui? Què s’està disposat a fer, ara que les sumes electorals exigeixen fermesa? L’exconseller Mas-Colell que ha demanat a Esquerra que investeixi Illa, s’ha cregut els números que es compromet a complir el socialista que apadrina Madrid? I el presidenciable, com ho veu tot això? El catalans podran viure dignament la convivència pregonada? Recuperaran cotes de benestar assistencial, educatiu, cultural, lingüístic que els socis del 155 van liquidar? Si no li quadren els números, plantarà cara com Pasqual Maragall? A més a més de l’ampliació de l’aeroport, Rodalies comptarà amb la seva bel·ligerància per exigir que s’acabi el menyspreu als ciutadans de Catalunya? Si manen de debò, aixecaran el peatge de les autopistes Terrassa-Manresa i Garraf? Declararan d’urgència executar el desdoblament dels trams projectats a la C-55? Podríem tenir més dubtes, però... el seu partit rectificarà sàviament, o disciplinadament? n