Comerç i Manresa, no estem tan malament

De vegades als que estem al capdavant de les cambres se’ns demana quina és la nostra funció, i a part de dir que som entitats de dret públic per defensar els interessos generals del comerç, la indústria i els serveis i que precisament emparant-nos en aquesta màxima donem serveis de suport a la Internacionalització, digitalització i emprenedoria de les empreses de la nostra demarcació, també afegim que donem un suport cabdal que és el de publicar estudis de situació econòmica de diversos sectors. En aquest cas la Cambra de Barcelona lidera aquesta qüestió, ja que té un potentíssim equip que trimestralment analitza les dades econòmiques més rellevants de Catalunya. Des de la Cambra de Manresa publiquem anualment l’estudi «Creixement econòmic i activitat empresarial del Bages», però aquest divendres, a iniciativa pròpia i amb la inestimable aportació i suport de l’UBIC de Manresa, vàrem fer públic «el Mapa Comercial de Manresa 2023», un mapa comercial pioner, que per primera vegada ha fet un recompte exhaustiu dels comerços oberts i locals disponibles de la ciutat. El resultat i la metodologia emprada serà la base per fer comparacions amb altres ciutats similars, per veure’n tendències si es repeteix l’estudi amb certa periodicitat i identificar oportunitats.

I quin és el primer titular, doncs que Manresa té una bona salut comercial en els eixos comercials principals, excepte a la zona del Centre Històric on sí que hi ha un preocupant i desatès nombre de locals buits que indica que ja hi ha un procés de desertització.

Si entrem en el detall de l’estudi veiem com el carrer Guimerà i el carrer Born són considerats carrers de primer ordre (previsible) on destaca la forta presència del comerç no quotidià, la qual cosa dona atractivitat a la ciutat. També identifica altres eixos comercials, 11 més, que tenen intensitat comercial molt alta. Per tant, si el Guimerà i el Born són de primer ordre s’han de mimar moltíssim, és a dir, el consistori hi ha de posar la prioritat i amb la conversió en zona de vianants ho ha de considerar un tema d’interès general i, per tant, repensar la part de cofinançament dels propietaris. I sobretot posar-hi pressa, que no ens passi com a Tàrrega que després de 4 anys d’obres convertint en zona de vianants el centre es van quedar gairebé sense comerços.

Amb aquest estudi el que es pretén és fer una anàlisi a 2023 de la malla comercial de la ciutat quant a nombre i tipologia d’establiments. Si ens hi endinsem podrem veure com les diferents concentracions per classes de comerç deixen entreveure que hi ha algunes agrupacions que podrien esdevenir clústers i augmentar encara més la seva possibilitat de creixement. La identificació d’aquests clústers pot ser molt útil per a emprenedors que volen obrir un negoci a peu de carrer a Manresa i identificar la millor ubicació. També es posa de manifest que la concentració més gran de comerç es dona al voltant d’aquests dos eixos que hem anomenat, i que la concentració a les zones comercials periurbanes no té res a veure amb el centre de la ciutat quant a importància en nombre d’establiments. Cal destacar també la malla comercial que hi ha a la resta del Centre de la ciutat que, actuant en forma de membrana, cohesiona tot el teixit comercial.

L’estudi però no entra a valorar la qualitat del Comerç (haurem d’esperar a aconseguir més recursos), per afrontar-ho, però sí que proposa algunes millores com per exemple la qualitat de la senyalització, dolenta, sense cap estil i en alguns casos gairebé inexistent. Jo hi afegiria i amb poca presència d’identificació en català, tal com estableix la normativa comercial del nostre país. Potser és el moment de replantejar «l’impost industrial» que només es cobra a Manresa a tots els negocis que posin cartellera, llums o elements decoratius que sobresurtin de façana, ja que només té un afany recaptatori i desincentivador per fer-ho bé i bonic . On és l’aplicació d’ordenança d’estil que regulava els rètols al Centre Històric o a la carretera de Vic?

L’estudi no pretén donar resposta a molts dels temes no resolts relacionats amb el comerç de la nostra ciutat, sobretot aquells que afecten la mobilitat o la dificultat d’obtenir algun tipus de llicència, o la inseguretat i la brutícia o el poc manteniment dels carrers. Ara bé, sí que ens afirma que del Bages Manresa és la capital comercial, ja que tenim tres de cada quatre comerços de la comarca, que no tenim un problema amb les grans marques, ja que només representen el 6% del total dels comerços (no en metres quadrats) i això és bo, i que si fem les coses bé podem millorar la salut comercial de la nostra ciutat. Ho haurem d’anar seguint per tenir una imatge fidedigna de l’evolució del comerç de la ciutat.