El mar

La Conferència del Decenni de l’Oceà 2024 serà a Barcelona del 10 al 12 d’abril propers, centrada en «la ciència que necessitem per a l’oceà que volem». Es tracta d’una reunió mundial de socis del Decenni de l’Oceà per fer balanç de les polítiques de sostenibilitat aplicades a mars i oceans. L’aigua és la base de la vida al planeta. I ara mateix, el canvi climàtic està fent trontollar el comportament als oceans que poden precipitar aquell canvi. Així mateix la sobreexplotació pesquera, la contaminació i la recerca de minerals en terres submergides creen uns reptes ambientals notables.

El 2024 serà el quart any d’implementació de la dècada de les Nacions Unides per a la ciència oceànica per al desenvolupament sostenible (2021-2030). Sota el lideratge de la Comissió Oceanogràfica de la UNESCO, el Decenni de l’Oceà ha impulsat milers de socis d’arreu del món perquè es concentrin en fer recerca davant dels reptes ambientals marins: el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la gestió sostenible de la biodiversitat, l’economia oceànica sostenible, la contaminació i els perills naturals.

En aquesta trobada internacional hi participaran presidents i ministres de petits països marítims que ja estan patint les conseqüències que comporta l’impacte del canvi climàtic: José María Neves, president de Cap Verd; Wavel Ramkalawan, president de les Seychelles; Albert II, príncep sobirà de Mònaco; Mark Brown, primer ministre de les Illes Cook; Cecilie Myrseth, ministra de Pesca i Política Oceànica de Noruega; Kerryne James, Ministra de Resiliència Climàtica, Medi Ambient i Energies Renovables de Granada. Així mateix representants de l’ONU i la FAO.

Pel que fa a representants de la societat civil hi haurà acadèmics, tecnòlegs, naturalistes, societats preservacionistes, comunitats indígenes..... Tots ells discutiran en sengles sessions plenàries o especialitzades sobre la ciència i les solucions enfocades a objectius com per a un oceà net, saludable i resistent: contaminació marina, ecosistemes i nexe oceà-clima; per a una economia oceànica sostenible i resilient: economia oceànica sostenible i aliments blaus sostenibles; per a un oceà segur i previst: resiliència costanera, observacions, dades i prediccions; un oceà inspirador i atractiu per a tothom: desenvolupament de capacitats, alfabetització oceànica, coneixements indígenes i locals i patrimoni cultural.

Esperem que aquestes jornades mundials deixin un llegat aprofitable i que la societat i les administracions catalanes en treguin ensenyaments que reforcin línies d’actuació com les que ja s’han començat a realitzar. Així, per exemple, es presentava fa poc el conveni per a promoure la creació d’un centre d’Aqüicultura Restaurativa a la Mediterrània Occidental entre la Generalitat i la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de l’Organització Mundial de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). En aquella presentació es va donar a conèixer la creació d’aquest centre de l’IRTA (Institut de recerca i tecnologia agroalimentàries) a la Ràpita. També s’informà del funcionament del projecte de cultiu de macroalgues aprofitant les estructures de les muscleres del Delta amb una triple funció: regeneració d’aigües, adaptació al canvi climàtic de les muscleres i collita de nutrients nous per a l’alimentació i per a la nutricèutica i la cosmètica. Aquesta actuació ha estat possible gràcies a una col·laboració triangular entre tecnòlegs de l’IRTA, l’empresa Algabrava especialitzada en cultiu de macroalgues i FEPROMODEL (Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l’Ebre).

Hi ha altres iniciatives com el High Level Panel for a Sustainable Ocean Economy, format per 14 països, s’ha fixat com a objectiu protegir el 30% dels oceans per a 2030 per la via de la regeneració. Pel que fa al sector de les startups, comencen a proliferar diverses empreses de base tecnològica que aposten per solucions diverses per a abordar aquest repte global. A Catalunya mateix hi ha casos com Ocean Ecostructures que fabrica estructures marines, micro esculls fàcils d’instal·lar, amb una base de carbonat càlcic que permet mimetitzar la natura per a crear nous hàbitats marins. Un altre cas és Underwater Gardens, que restaura ecosistemes marins a gran escala i promou destinacions turístiques de costa regeneratius i sostenibles. La seva tecnologia permet optimitzar les condicions d’assentament i supervivència d’organismes bentònics, vegetals o animals de valva en el fons de la mar.

Així que, en moments de gran incertesa tenim sort que tanta gent recerqui i experimenti solucions als grans reptes del planeta. En aquest cas del mar.