Aspirina per prevenir infarts: és cert que cal prendre una pastilla cada dia?

Durant molts anys l'aspirina va estar present en totes les farmacioles espanyoles, bé en el seu format per a adults o en la seva versió pediàtrica. Davant de qualsevol refredat, malestar, grip o si pujava la febre, l'aspirina era un remei infal·lible. Fins i tot, hi havia persones que prenien una pastilla diària per mantenir a ratlla els seus dolors.

El que va passar perquè desapareixes d'una forma tan sobtada, no està tan clar. Tot apunta que és un medicament car, que pot provocar úlceres i hemorràgies, o que en el cas dels nens provoca la síndrome de Reye (una patologia poc freqüent que provoca inflamació al fetge i al cervell).

El cas és que aquest medicament antiinflamatori no esteroidal va ser substituït, a poc a poc, pel paracetamol i l'ibuprofèn. Però, encara hi ha moltes persones que el continuen prenent per prescripció mèdica, en concret, aquells pacients que han patit un problema cardiovascular.

Propietats anticoagulants de l'aspirina

El doctor Marcelo Sanmartín Fernández, cardiòleg de l'Hospital Universitari Ramón i Cajal de Madrid, explica què és aquest fàrmac i aclareix quins són els riscos i els beneficis.

“L'aspirina o l'àcid acetilsalicílic és un antiinflamatori que, a dosis baixes, és capaç d'inhibir la funció de les plaquetes; una cosa que no fan els altres antiinflamatoris. Les plaquetes són elements clau per a la formació de coàguls dins dels vasos sanguinis, especialment els de les artèries”, detalla l'especialista en cardiologia.

És a dir, l'aspirina impedeix que les plaquetes s'hi afegeixin i formin trombes que podrien obstruir, entre d'altres, les artèries coronàries (provocant un infart de miocardi o una angina de pit) o les artèries cerebrals (donant lloc a un ictus). Per aquest motiu, indica el doctor Sanmartín, “s'ha estudiat i reconegut el seu paper protector envers l'infart de miocardi i l'ictus”.

Tot i això, aquest efecte d'impedir que les plaquetes s'hi afegeixin (efecte antiagregant plaquetari) explica també, per què l'aspirina pot produir hemorràgies: si les plaquetes no s'hi afegeixen, no es formen trombes que tapen les artèries o les venes en cas d'hemorràgia.

Quan està indicada, aleshores, per prevenir malalties cardiovasculars?

Des de la Societat Espanyola de Cardiologia informen que aquelles persones que no han patit o que no tinguin risc de patir una malaltia cardiovascular no en facin un ús generalitzat per tal de prevenir infarts o ictus perquè el risc d'hemorràgies supera el possible benefici del fàrmac.

A Espanya, cada any es produeixen uns 100.000 ingressos per infart de miocardi i entre uns 90.000 i 100.000 per ictus. En aquests pacients, “l'aspirina és l'antiagregant plaquetari de base per prevenir un segon accident vascular”, com assenyala el doctor Sanmartín.

Però, fins i tot, en aquestes circumstàncies, hi ha situacions en què se'n pot prescindir. "És el cas, per exemple, dels pacients que han de prendre anticoagulants, almenys quan han transcorregut més de 12 mesos després d'un implant coronari", concreta el cardiòleg.

D'altra banda, alguns estudis suggereixen que, quan passen més de tres mesos des que s'ha fet l'implantat coronari, és més eficaç utilitzar un únic antiagregant i, en aquest cas, hi ha altres fàrmacs que es mostren amb resultats superiors a l'aspirina.

“Tanmateix, no és una pràctica aprovada en les guies de pràctica clínica. En la majoria dels casos, recomanem dos antiagregants després d'un infart durant uns 12 mesos, però de vegades podem retirar l'aspirina més precoçment i continuar només amb el segon antiagregant per evitar més risc d'hemorràgies. Aquests antiagregants, que no són l'aspirina, són fàrmacs més cars i no tots els pacients es beneficiarien d'un canvi; potser només aquells amb un risc molt alt de nous infarts”, explica el doctor Sanmartín.

El cardiòleg recorda que “la medicina és una ciència que intenta adaptar-se a cada persona, a cada pacient”. Per això, conclou: “Cal confiar en les recomanacions de l'especialista, que sempre intenta buscar el millor per a cada pacient, adaptat a les condicions clíniques. No cal automedicar-se”.