La biòpsia líquida ajuda al diagnòstic del càncer colorectal

Una simple anàlisi de sang és tant o més eficaç que els cribratges d’excrements en la detecció precoç dels tumors, segons mostra un estudi de l’Hospital del Mar.

Beatriz Pérez

Un simple anàlisi de sang resulta altament eficaç en la detecció del càncer colorectal, una de les neoplàsies (terme mèdic per referir-se al càncer) més comunes d’Occident i la segona causa de mort en la població. La seva sensibilitat és la mateixa que la de les proves de sang oculta en excrements. I no només això: detecta els tumors de manera més precoç. Els metges creuen que la biòpsia líquida podria augmentar la participació de la població en aquests cribratges, baixa de moment.

Un equip d’investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona ha confirmat la utilitat de la biòpsia líquida en sang per detectar marcadors tumorals d’aquesta malaltia. El treball acaba de ser publicat a la revista Annals of Oncology. Els resultats es van presentar en l’últim congrés de l’European Society of Medical Oncology (ESMO).

Els cribratges de càncer de còlon (a Catalunya estan dirigits a homes i dones d’entre 50 i 69 anys i consisteixen a detectar, en les deposicions, petites quantitats de sang que no es veuen a simple vista) disminueixen considerablement la mortalitat del càncer colorectal. No obstant, la participació en aquests cribratges és "baixa". A Barcelona ciutat, per exemple, no supera el 50%.

Els metges creuen que la gent no hi participa perquè aquestes proves impliquen "manipular excrements", una cosa que comporta un "estigma social". "Per això fa temps que es parla de trobar un biomarcador que es pugui obtenir amb una analítica de sang per afavorir aquest cribratge", explica Xavier Bessa, cap del Servei d’Aparell Digestiu i coordinador del grup d’investigació translacional de neoplàsies de còlon i recte de l’Hospital del Mar.

També als EUA

Així va ser com en aquesta "prova pilot" els investigadors es van plantejar realitzar la biòpsia líquida, que consisteix a realitzar anàlisis de sang i veure si hi ha l’ADN tumoral circulant. "L’objectiu era analitzar el tumor en una simple mostra de sang", explica el doctor Bessa, que a més matisa que és la "primera vegada" que s’utilitza la biòpsia líquida en pacients de cribratge colorectal. A més, als EUA s’està realitzant el mateix test en milers de persones i els resultats són "els mateixos" que ha obtingut el Mar.

I quins són aquests resultats? Segons el doctor Bessa, l’estudi de l’hospital, en el qual han participat una cohort de pacients de cribratge colorectal del Mar i una altra de pacients amb la malaltia, demostra que la biòpsia en sang té una sensibilitat de fins al 90%, molt similar als cribratges de la sang en excrements.

A més, l’estudi també prova que la biòpsia líquida detecta "tumors més precoços". "Quant a les situacions preneoplàstiques, com els pòlips de còlon i recte, la sensibilitat era només del 14%, però aquesta tècnica es va millorar incloent l’anàlisi de la proteòmica i la sensibilitat va augmentar al 23% als pòlips avançats", afegeix aquest metge, que creu que el veritable valor de la biòpsia líquida en sang és que podria augmentar la participació en aquests cribratges.

Aquesta prova, com insisteix Bessa, és "pilot" i encara queda un "recorregut molt llarg" fins a veure-la implementada als hospitals. "Encara no substituirem els tests de sang en excrements, però obrim un camí", explica. Segons ell, és una tècnica "fàcil" d’obtenir, però amb un cost "més elevat" que el test de sang oculta en excrements. "Per primera vegada hem demostrat que una mostra de sang pot ser útil en la detecció del càncer colorectal".

L’estudi ha analitzat 623 mostres de sang, 318 de persones que es van sotmetre entre els anys 2017 i 2018 a una colonoscòpia a l’Hospital del Mar després que la prova de sang oculta en excrements, el test utilitzat en el programa de cribratge de càncer de còlon, donés positiu. La resta es tractava de persones a qui se’ls havia detectat un càncer de còlon.

El test busca l’ADN procedent del tumor al còlon, utilitzant diferents estratègies simultàniament: analitza la presència de mutacions de l’ADN, metilacions, així com fragmentòmica, és a dir, alteracions relacionades amb el tumor, ampliant l’espectre de possibles marcadors.