Quan la Paula es va mudar a la seva actual vivenda, fa ara cinc anys, es va proposar un objectiu clar: reciclar tots els residus que generés. «Fa 10 anys m’hauria semblat una bogeria haver de separar els residus pel seu material, però ara em sembla impensable no fer-ho», confessa la noia de 32 anys. La Paula és un reflex del creixent compromís que ha adquirit la societat amb el medi ambient i, concretament, amb el reciclatge els últims anys. De fet, segons l’estudi Hàbits de reciclatge de la població espanyola, elaborat per Kantar per a Ecoembes, 8 de cada 10 ciutadans enquestats es declaren recicladors.

Així mateix, segons les últimes dades publicades per l’organització ambiental, el 2022, es van enviar a les instal·lacions recicladores 1.627.313 tones d’envasos domèstics de plàstic, llaunes, brics i paper i cartró per ser reciclats i donar-los una nova vida, un 3,6% més que l’any anterior. Del total de tones d’envasos reciclats, més d’1,2 milions procedien dels envasos que els ciutadans van separar als contenidors grocs i blaus del carrer i a les papereres de colors instal·lades en espais de gran afluència de públic.

Nova oportunitat

«A casa meva tinc quatre cubells: un per al paper i el cartró, un altre per a llaunes, un altre per als residus orgànics i, finalment, un per al vidre», explica la Paula. De fet, «cada llar té una mitjana de 3,4 cubells a casa i, un d’aquests cubells és sempre el groc», afegeix l’estudi de Kantar.

Aquest és el primer pas que milions de ciutadans porten a terme diàriament com una de les mesures amb què intentar frenar el canvi climàtic i construir un planeta més sostenible. Un pas imprescindible i que precedeix un procés de transformació que acabarà atorgant una nova vida a aquests residus que ciutadans com la Paula han decidit separar a les seves llars.

I el procés continua en els 632.146 contenidors grocs i blaus que hi ha repartits en els carrers del país i en les més de 56.400 papereres de colors disponibles en llocs amb una concurrència alta, com aeroports, parcs temàtics, estadis de futbol, bars i restaurants. Els camions de recollida són els encarregats de recollir els envasos que els ciutadans han dipositat als contenidors i transportar-los a les plantes de selecció, en el cas dels contenidors grocs, i a les instal·lacions recicladores, en el cas del contenidor blau.

Els ajuntaments de les diferents municipalitats són els encarregats d’establir la freqüència de recollida i organitzar la flota de camions. En municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, on la densitat de població és molt elevada, la recollida és diària. Tal com explica el cap de servei de recollida de l’ajuntament d’aquest municipi, Lluís Fatas, «les fraccions de resta, paper i cartró i envasos de plàstic, llaunes i brics es recullen diàriament, en canvi, els contenidors d’orgànic i el vidre els buidem una vegada a la setmana». A més, segons Fatas, els últims anys hi ha hagut un increment en el volum dels contenidors: «l’auge del consum en línia s’ha notat en la quantitat d’embalatges i embolcalls, sobretot de plàstic, que s’acumulen als contenidors».

A més, l’augment de la consciència ambiental fa que cada vegada sigui més important una bona separació dels diferents envasos del contenidor groc per materials per poder reciclar-los. Per això, els camions de recollida s’encarreguen de transportar aquests residus a les plantes de selecció, on es porta a terme la separació. En total, Espanya compta amb un total de 97 plantes de selecció. «Depenent del material, s’utilitza una tecnologia o una altra: per exemple, en el cas de les bosses (plàstic film), s’utilitzen ciclons aspiradors, i, per al plàstic PEAD (Polietilè d’Alta Densitat), el de les ampolles de detergents, lectors òptics», explica el president executiu de Sogama, Javier Domínguez Lino. En aquesta planta, situada a la província de la Corunya, arriben a separar fins a quatre tipologies de plàstic: «el film, el d’alta densitat (PEAD), el PET i el plàstic barreja, a més de separar també els brics, els envasos de metall i els envasos d’alumini», aclareix Domínguez.

Finalment, l’últim pas del procés culmina a les instal·lacions recicladores. «Ens dediquem a transformar residus en matèries primeres secundàries per tornar a utilitzar-les i, d’aquesta manera, evitar que els residus acabin en abocadors», detalla Francisco Ruiz, el director general de l’empresa recicladora Plascán, a les Illes Canàries. Per poder finalitzar amb èxit el procés, és essencial que els materials arribin ben separats: «cada tipus de plàstic, per exemple, té un conjunt de propietats i perquè es pugui reciclar els residus han d’estar ben separats». A Espanya, hi ha 26 empreses recicladores que utilitzen diferents processos per crear nous recursos. Com a resultat, s’obtenen set grups o fraccions: plàstic PET, que es pot convertir novament en ampolles de begudes o en tèxtil; plàstic PEAD, que es pot convertir en noves ampolles i canonades; plàstic barreja, el derivat dels envasos de iogurts, mantegues i productes lactis, que es poden transformar, en mobiliari; plàstic film, que es converteix en noves bosses; brics, que pot convertir-se en capses de cartró i paper per a llibres; acer, provinent de les llaunes de conserva; i alumini, que es pot utilitzar per a llantes de bicicletes, olles i paelles.