La Diputació ratifica el tancament del restaurant de la Mola

Engega un pla de preservació de l'entorn fins al 2027, que comptarà amb una inversió de 2,6 milions d'euros

El restaurant la Mola es troba en un antic monestir situat al cim de la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El restaurant la Mola es troba en un antic monestir situat al cim de la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac / ACN

ACN

La Diputació de Barcelona engega el 23 de gener un pla de futur i sostenibilitat per a l'espai natural de la Mola, ubicat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La data coincideix amb la fi de la concessió del restaurant que hi ha al complex del monestir que s'alça al cim i que no es prorrogarà. El diputat d'Acció Climàtica, Xesco Gomar, diu que tot i la fi de la restauració a la Mola, l'accés està garantit "des del primer dia".

L'únic que es tanca, detalla, és cuina i magatzem. El pla preveu la presència de seguretat i informadors al lloc en aquesta primera fase. Posteriorment s'afrontarà, entre d'altres, la restauració del monestir. En total, la dotació pressupostària de 2,6 milions a executar fins a principis de 2027.

Durant la roda de premsa de presentació del pla, que s’ha fet aquest dijous a l’Ajuntament de Matadepera, el diputat d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha explicat que en la darrera renovació de la concessió del restaurant l’any 2018 ja es van detectar “indicis de col·lapse” a l’entorn del monestir i de “degradació” de l’edifici.

En aquest sentit, Gomar ha recordat que el restaurant de La Mola servia 23.000 àpats anuals, el que es traduïa en un volum de transport de mercaderies i generació de residus superior a les 80 tones que estava tenint unes conseqüències molt evidents en l’entorn i que obligava a fer “una parada tècnica”.

A tall d’exemple, els tècnics de la Diputació de Barcelona han explicat que els principals desperfectes que pateix el monestir són el desgast dels paviments, els tancaments, la il·luminació de l’església o algunes construccions que s’han fet els darrers anys que han malmès el conjunt històric.

“No volem buscar culpables. Agraïm la feina que durant tants anys han fet els propietaris del restaurant, però ara cal avançar i fer els canvis necessaris per adaptar l’espai natural de La Mola als nous requeriments”, ha afegit.

Xesco Gomar ha explicat també que han ofert ajuda als concessionaris del restaurant per buscar una llar d’acollida per als rucs que durant aquests anys han estat els responsables de portar-hi les mercaderies.

Pla de futur de La Mola

Els pla de futur i sostenibilitat es farà en sis fases. La primera començarà aquest mes de gener i inclou els estudis necessaris. La última fase, prevista per al setembre de 2026, és l’inici de la construcció d’un sistema d’energia renovable, la captació d’aigua de boca i el seu tractament i un sistema de depuració de residus. També es preveu millorar l’entorn del cim, els camins i els sistemes de transport. Segons els terminis marcats per la Diputació, totes aquestes actuacions haurien d’estar enllestides a principis de 2027.

El que no inclou el pla, tot i que és un document “viu” que pot incorporar modificacions, és l’obertura d’un nou restaurant. Xesco Gomar ha recordat que al parc hi ha una setantena de restaurants que poden satisfer sobradament la demanda dels visitants.

Durant la roda de premsa també s’ha recordat que l’alta afluència de visitants a La Mola, 177.000 durant el darrer any, també obliga a buscar fórmules per evitar el col·lapse de l’espai. En aquest sentit, l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, ha explicat que es reforçarà el personal d’informació per explicar als visitants tots els racons d’interès del parc per no sobrecarregar la pujada al cim pel Camí dels Monjos. “Tenim dues ciutats de més de 200.000 habitants a tocar i el parc comença a tenir la mateixa pressió que Collserola”, ha apuntat.