L'Institut Lacetània de Manresa, un exemple de col·laboració entre els centres d’FP i les empreses

Un dels principals hàndicaps que tenim als centres educatius de formació professional (FP) ha estat sempre el de no perdre el ritme de les necessitats de les empreses pel que fa a l’actualització i l’adequació dels coneixements. En el món industrial, això és especialment crític, ja que l’evolució de les tecnologies en aquest sector és especialment alta i als centres d’FP no sempre ens és possible, ni viable, mantenir un ritme de renovació dels equips tecnològics tan alt.

Una de les formes per apropar els alumnes a la realitat de les empreses és a través dels diversos programes que s’ofereixen a l’Institut Lacetània, com ara InnovaFP. A través d’aquests programes, tenim la possibilitat de traspassar les aules i cercar l’actualització de coneixements mitjançant la col·laboració en el desenvolupament de projectes juntament amb les empreses de l’entorn. El guany és mutu: el centre rep una actualització de coneixements tecnològics, l’alumne té l’opció de treballar amb projectes reals i l’empresa obté un retorn en forma de bé o servei. La cosa no queda aquí: el treball per projectes basats en reptes d’empresa reals origina unes sinergies entre els alumnes i els docents participants molt més properes a la realitat laboral, pel fet d’estar treballant tots alhora immersos en un objectiu comú amb una expectativa i un termini de finalització determinat.

Un treball a ritme escolar

No es pretén en cap cas oferir un servei d’enginyeria; els projectes s’han de limitar a realitzacions que aportin un alt contingut de transferència de coneixements en si mateixos, però, alhora, que es puguin executar amb el ritme normal del calendari escolar, molt més pautat que l’exigent dia a dia empresarial. Responen, per tant, a projectes que l’empresa no ha pogut afrontar, sigui per falta de temps o per no ser prioritaris dins de la seva activitat habitual.

Un exemple recent ha estat la col·laboració entre els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Mecatrònica Industrial i l’empresa Climesa, amb l’execució d’un projecte de desenvolupament d’un equip industrial per als seus processos interns, desenvolupat i creat íntegrament dins de l’escola.

L’empresa Climesa és una empresa amb seu a Sallent dedicada a la realització de contenidors flexibles destinats a envasar tota mena de producte granulat i en pols amb més de 50 anys d’experiència. Es tracta d’un producte altament tecnificat i amb un gran valor afegit perquè entre els seus mercats destinataris hi ha l’alimentari, que compta amb els màxims requisits d’exigència de seguretat i qualitat industrial.

El projecte amb Climesa

El projecte va néixer de la proposta d’intentar crear un equip de termosegellat de bosses de polietilè que fos capaç de satisfer els requisits de l’empresa i que es pogués implementar en una etapa dels seus processos productius. Ens permetia treballar tots els aspectes que intervenen en un projecte de mecatrònica industrial: des de l’anàlisi dels paràmetres d’entrada, la determinació de les variables a controlar, la recerca de solucions constructives, la regulació i control dels diferents actuadors, la programació de la interfície d’usuari, l’anàlisi de les condicions d’ergonomia i seguretat crítiques, la selecció dels materials, la creació de tota la documentació tècnica associada, fins a la fabricació i construcció de l’equip amb l’entrega final de la màquina acabada «claus en mà».

El projecte s’ha realitzat en dos cursos escolars, donada la seva complexitat i volum, participant-hi, per tant, dos grups d’alumnes diferents dels segons cursos del cicle formatiu de mecatrònica.

Investigació i desenvolupament

El primer curs va dedicar-se a treballar la fase d’investigació i desenvolupament del projecte. Això va incloure les visites a l’empresa per tal d’observar els processos i extreure els requisits funcionals i ergonòmics que havia de tenir l’equip, juntament amb els tècnics de Climesa. En paral·lel, vam obrir una fase d’investigació per tal de conèixer els paràmetres clau que intervenen en la soldadura del film de polietilè. 

Aquesta primera fase va finalitzar amb la creació de tota la documentació per a la fabricació i muntatge complet de l’equip, tant a escala mecànica com elèctric. Va ser, per tant, una fase on els alumnes van treballar el «com partir d’un full en blanc» i arribar a la definició completa d’un equip mecatrònic que ha de complir amb una funció determinada.

Fabricació i construcció

El segon curs va dedicar-se íntegrament a l’anàlisi de tota la documentació creada anteriorment i a ocupar-se de la fabricació i construcció completa de la màquina. En aquesta fase va haver-hi molt més treball als nostres tallers de fabricació mecànica i de mecatrònica, repartint la feina entre les tasques de fabricació, la preparació de tota la part elèctrica i electrònica, el muntatge dels quadres de control, els cablejats, més tota la part de la programació funcional de l’equip. Es van fabricar més de cent peces als nostres tallers i en el conjunt acabat hi consten un total de més de 900 elements, entre components fabricats i components comercials. Els retocs finals estètics de la màquina es van fer al túnel de pintura del departament d’automoció per parts dels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Carrosseria.

El moment clau

Probablement el moment clau de tot aquest projecte va ser el de l’encesa de l’equip per primera vegada i experimentar tots junts, docents i alumnes, com allò que un dia es va projectar partint d’un simple full en blanc acaba fent exactament el que s’espera que faci.

L’equip docent que ha liderat el projecte ha estat Toni Arnaste, Félix Vázquez i Miquel Miranda, professors del CFGS de Mecatrònica Industrial del Lacetània.

La intenció final del projecte és demostrar que la innovació pedagògica implica involucrar-nos molt més enllà de les pissarres i anar plegats amb el món empresarial. Necessitem que els nostres alumnes aprenguin com es fan les coses. Fent-los participar en projectes així, les fan i les aprenen, alhora perquè veuen el resultat directe de les seves actuacions.

Volem agraïr, en primer lloc, al CEO de Climesa, Joan Climent, per creure en el projecte i donar-nos sempre tota la confiança i facilitats possibles. També, a la resta de professorat implicat en el projecte, tant dels departaments de mecànica, automoció com electricitat i electrònica. 

Esperem que l’equip realitzat al centre pugui servir positivament a l’empresa tant com ens ha servit a nosaltres.

Toni Arnaste és professor del CFGS de Mecatrònica.