El Parlament inicia el tràmit de la llei per annexar Torà i Biosca al Solsonès

Els municipis segarrencs fa anys que reclamen el canvi pels lligams històrics i socials amb la comarca

Votació al ple del Parlament de la proposició de llei perquè Torà i Biosca canviïn de comarca

Votació al ple del Parlament de la proposició de llei perquè Torà i Biosca canviïn de comarca / ACN

Laura Serrat/ACN

El Parlament de Catalunya ha iniciat aquest dimecres els tràmits per l'aprovació de la llei que permetria segregar Torà i Biosca de la Segarra per unir aquests dos municipis al Solsonès. Ho ha fet amb els 114 vots a favor dels diputats del PSC, ERC, Junts, Ciutadans, En Comú Podem i el PPC. Vox s'ha abstingut i la CUP hi ha votat en contra. Es tracta d'un pas per fer efectiu el canvi territorial que fa més de dotze anys que reclamen els veïns pels lligams històrics i socials que mantenen amb la comarca.

El que el Parlament ha aprovat aquest dimecres a proposta del PSC és un tràmit molt inicial per aprovar la llei per lectura única, és a dir, per una via més ràpida. De moment, s'ha obert un període per presentar esmenes i els republicans ja han anunciat que en presentaran una per tal que l'adhesió dels dos municipis al Solsonès es ratifiqui prèviament a través d'una consulta a la ciutadania. Els socialistes, però, consideren que la celebració d'una consulta popular endarrerirà el procés, tenint en compte que el reglament preveu que la incorporació dels municipis de Biosca i Torà al Solsonès es faci efectiva després de la celebració de les eleccions municipals posteriors a l'entrada en vigor de la llei.

Fa més de dotze anys que els municipis de Torà i Biosca van iniciar els tràmits per reclamar adherir-se al Solsonès amb l'objectiu de mantenir els diferents serveis que comparteixen amb la comarca. Un exemple és que el municipi de Biosca i diverses masies de Torà formen part de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès i de la regió sanitària de la Catalunya central. Així, el conflicte va sorgir l'any 2010, amb el projecte de la llei de vegueries, amb la qual quedarien obligats a rebre tots els serveis públics del seu àmbit territorial, la vegueria de Lleida. 

Per aquest motiu, els dos ajuntaments van aprovar per majoria absoluta i sense cap vot en contra el canvi d’adscripció comarcal. El Consell Comarcal del Solsonès també ho va fer. Finalment, la llei no es va arribar a aplicar i es va paralitzar el canvi de comarca. Tot i això, l’any 2014 els consistoris ho van reprendre enviant una sol·licitud al Govern espanyol per sotmetre a consulta popular el canvi comarcal. El Consell de Ministres, però, ho va anul·lar al·legant que les competències recauen en el Parlament de Catalunya.

Així, Torà i Biosca es van dirigir al Parlament per demanar la creació d’una llei que incorporés els municipis a la comarca del Solsonès. L’avenç més destacat es va produir l’any 2019, quan els batlles dels dos municipis van ser convidats a una Comissió d’Afers Institucionals per explicar el seu cas. En aquella sessió tots els portaveus dels grups que van intervenir van estar d’acord en el fet que es treballaria per fer efectiva la voluntat dels dos pobles.

Ara, la proposició de llei presentada pel PSC ha reprès un debat que feia anys que no es tractava al Parlament. Tot i això, la proposta podria quedar en res, ja que el PSC no té representació suficient al Parlament per tramitar-la, però tenint en compte que la majoria de portaveus s'han manifestat a favor d'atendre la demanda de Biosca i Torà, hi ha la possibilitat que la llei i el canvi comarcal puguin ser una realitat en el futur.

El debat sobre la celebració d'una consulta

La majoria de grups parlamentaris s’han mostrat favorables a iniciar els tràmits per impulsar l’adhesió de Torà i Biosca al Solsonès. No obstant això, no tots coincideixen en la forma en què s’ha de fer efectiu el canvi. De fet, ERC ja ha anunciat que presentarà una esmena perquè, abans d’aprovar-se la llei, es faci una consulta als veïns dels dos municipis segarrencs. 

Per la seva part, el grup socialista, que ha presentat la proposició de llei al Parlament, considera que la celebració d’una consulta alentirà el procés del canvi d’adscripció comarcal. En aquest sentit, la formació és partidària de donar sortida a la reivindicació històrica dels municipis abans de la celebració de les pròximes eleccions municipals, per tal que la nova divisió comarcal entri en vigor prèviament a la formació dels consells comarcals. 

Pel que fa a la resta de partits, la CUP hi ha votat en contra precisament perquè creu que cal fer una consulta als veïns. Per la seva part, En Comú Podem, Ciutadans i PPC han votat a favor perquè reclamen agilitzar els tràmits i no posar «més pals a les rodes». Vox, en canvi, s’ha abstingut en considerar que els consells comarcals s’haurien de suprimir.