Sara Alarcón, presidenta del Consell Comarcal del Solsonès: «Tot està a punt per fer efectiu el traspàs del Centre Sanitari amb garanties i celeritat»

Alarcón es retira de la política després de vuit anys de presidència al Consell amb la sensació de deixar encarrilat un canvi de model de salut a la comarca

La presidenta en funcions del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón

La presidenta en funcions del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón / ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat

Laura Serrat

Després d'haver presidit el Consell Comarcal del Solsonès en dos mandats consecutius, Sara Alarcón es retira de l'esfera pública fent un balanç positiu de més de quinze anys en la política local, des de la seva entrada com a regidora de l'Ajuntament de Solsona l'any 2007.

Com valora el seu pas per la política local on acumula més de quinze anys d’experiència?

Una experiència única i extraordinària en tots els sentits. És l’oportunitat de treballar per les persones, per la ciutat i la comarca on aquestes viuen i treballen, i per les generacions venidores. Una sort i un privilegi, un honor i també una gran responsabilitat. M’emporto gratitud, coneixement i bons records.

Li ha costat prendre la decisió de retirar-se de l’esfera pública?

Sempre m’havia fet respecte no saber quan o quin seria el moment d’afrontar la retirada, però realment ha estat molt senzill. La vida mateixa, en el seu fluir, t’hi porta. Tan sols cal sentir-ho i ser-ne conscient per tal de dur-ho a terme plàcidament, serenament, com crec que ha de ser qualsevol decisió presa en la vida de cadascú.

Com recorda els seus primers anys com a regidora a l’Ajuntament amb l’alcalde Xavier Jounou?

Trepidants, molt bonics i engrescadors, il·lusionants. Vaig tenir la sort d’entrar al costat de l’alcalde Xavier Jounou, juntament amb el Salvi i el David per part d’ERC, amb el Martí i el Jordi per part del Comú, i del Josep i l’Encarna del PSC. Tots plegats vam formar el primer govern d’esquerres la legislatura del 2007-2011, i va ser un canvi i un repte enorme. Vaig aprendre molt de totes i tots ells, i malgrat que vam passar uns temps difícils per la crisi econòmica que vam patir, i després per la pèrdua del nostre amic i company Xavier, van ser uns primers anys fantàstics i molt fructífers, els recordo amb molta satisfacció. 

Des de la seva entrada al consistori solsoní el 2007, ha estat al capdavant de regidories com Cultura, Joventut o Salut. Quins projectes recorda amb més estima?

Sí, i també de la regidoria del Vinyet. Sobre els projectes i records, començo a pensar i me’n venen molts al cap: el Casal de Cultura, els despatxets o l’hotel de les entitats i la teulada que vam fer nova; la Sala Polivalent i tot el que vam haver-hi de posar, comprar i fer (els cortinatges, les cametes i bambolines, el ciclorama, projector, trust i equip de so...); el Casal Cívic que tant m’estimo; i la tan anhelada Biblioteca... El naixement o renaixement de Joventut Solsonina, que va sorgir després d’un treball participatiu impulsat per la regidoria de Joventut; l’inventari de camins del municipi com a regidora del Vinyet, la programació d’activitats culturals, la Festa Major... Com a regidora de Salut, vaig conèixer i construir les bases del que després em serviria per iniciar el projecte de transformació integral del Centre Sanitari. Quan penso en tot, em sento satisfeta, estic molt contenta d’haver tingut l’oportunitat de poder ser part de tot plegat.

Se'n va satisfeta amb la feina que s’ha fet a l’ens comarcal durant els darrers anys?

S’ha fet una feina ingent, força feixuga i potser poc agraïda, però molt necessària per construir les bases d’una altra manera de governar. El sanejament i la millora de l’economia i les finances del Consell i el Centre Sanitari, les obres i arranjament de molts camins (4 milions d’euros), l’atenció a les persones, la creació de l’Oficina Jove, el projecte de transformació integral del Centre Sanitari, i tants altres projectes fets.

El temps que va estar de baixa durant el darrer mandat va comportar canvis en la presidència del Consell. Malgrat això, té la sensació d’haver complert amb els objectius del mandat?

Durant la meva absència, el Consell va tenir la sort de comptar amb el lideratge del Ramon Costa i, posteriorment, del Josep Caelles, tots dos de l’equip de govern del Consell. Van poder continuar amb la tasca que havíem iniciat i van treballar per complir tots els objectius marcats, cosa que es va aconseguir amb escreix. Aprofito per agrair, a tots dos, i també a la resta de membres de l’equip de govern, el seu esforç, constància i treball durant aquella temporada. Gràcies a ells i a tot l’equip, la feina es va veure millorada i enriquida.

El seu equip ha liderat les negociacions per fer efectiu el traspàs del Centre Sanitari a Salut. El procés està encarrilat?

El canvi està signat per totes les parts en un protocol d’intencions i també a través del compromís comú, amb quasi tots partits polítics de la comarca. Malgrat tot, caldrà materialitzar-ho. Per la nostra part està tot disposat perquè el nou govern del Consell i del Centre Sanitari ho pugui executar amb garanties i celeritat. Cal també que l’Ajuntament de Solsona iniciï la tramitació urbanística del nou edifici del Centre Sanitari i, seguidament, el Consell podrà fer la cessió al CatSalut per tal que aquest hi construeixi el nou equipament. Per la comarca del Solsonès serà un projecte transformador en tots els sentits, ja que serà un equipament nou, modern, actual, funcional i amb una gestió professionalitzada que posi per damunt de tot el tracte amb les persones.

Un dels objectius que es van marcar en l’inici del mandat va ser combatre el despoblament a la comarca. De quina forma s’ha treballat per evitar la pèrdua de població?

De manera transversal i des de totes les àrees de govern. Partint de la participació, i conjuntament amb les entitats, privats i institucions, posant especial atenció a tot allò que sigui molt proper al dia a dia de les persones i el seu treball. En aquest sentit, però, cal que les normatives que ens venen imposades per part dels governs superiors contemplin la realitat diferent del món rural versus la metròpolis. Donar el mateix a tothom, sovint és un error. El que cal és donar a tothom les mateixes oportunitats, per poder combatre el despoblament i tot allò que es presenti. En aquest sentit, la millora de la C-26 (carretera de Solsona a Berga), les telecomunicacions i l’habitatge, malgrat no ser competència nostra, ajudaran a contribuir-hi. A més a més, aquest últim any, ens han regalat la incorporació de dos municipis més a la comarca, Torà i Biosca, que entre d’altres, també ens ajuden a ser més, més grans i més presents a tot arreu.

Un altre dels projectes sobre la taula ha estat el desenvolupament de les telecomunicacions al Solsonès. Quines accions s’han fet fins ara per millorar la connectivitat i què caldrà fer en el futur?

Per primera vegada el Solsonès compta amb un pla integral per connectar quasi el 70% de les cases de la comarca. Per materialitzar-lo, caldrà l’afinitat dels ajuntaments i del mateix Consell. Veiem que ja hi ha ajuntaments que prioritzen aquest projecte per damunt d’altres, i entenem que la propera legislatura serà crucial per la seva execució. Serà imprescindible que tothom remi en la mateixa direcció per tirar endavant projectes tant ambiciosos i necessaris, però estic convençuda que serà possible si tothom hi posa de la seva part. 

Què ha dificultat la posada en marxa d'un nou model de recollida selectiva comarcal?

En aquests moments el Consell disposa de tots els estudis referents a totes les propostes de models de recollida de residus possibles que hi puguin haver en l’actualitat: des d’un porta a porta de baixa freqüència, passant pel sistema d’illetes tancades, o bé, tenint en compte un sistema de recollida d’illetes de pas. En aquest sentit, doncs, la feina està feta i només queda decidir, entre ajuntaments i consell, quina proposta s’escau més a la nostra comarca.

Recentment, s’ha presentat el pla comarcal d’envelliment km0 al Solsonès. Per què era important impulsar-lo i com creu que ha d’orientar les accions del Consell en el futur?

Les polítiques que incloguin mesures participatives formen part de les noves maneres de governar. Per tant, i sobretot, en el col·lectiu que ens ocupa, cal saber què pensen, què els preocupa, què els pot ajudar, què milloraria les seves condicions de vida... En aquest sentit, hem vist que, entre d’altres, els principals temes que cal treballar són la salut i les polítiques rurals. Per tant, anem bé, perquè, com he dit abans, el Centre Sanitari del Solsonès i la Salut de la comarca estan immersos en un projecte que transformarà tot el sistema, millorant-lo i dotant-lo dels recursos necessaris per garantir un millor servei i una atenció més humana i professionalitzada. Pel que fa a les polítiques rurals, estan en marxa, i caldrà desenvolupar-les durant la propera legislatura.

Una de les principals crítiques de l’oposició ha estat la política de retribució al col·lectiu de les treballadores familiars.

L'única solució legal possible és l’aprovació de la RLLT (Relació de Llocs de Treball) amb la corresponent política retributiva. Però per fer això cal que les treballadores i treballadors del Consell hi estiguin d’acord, i després, cal aprovar-ho per ple. Nosaltres hem treballat per aconseguir tancar una proposta de RLLT satisfactòria per la majoria del personal del Consell, entre els quals es troben les treballadores familiars, que veurien incrementats els seus salaris en els criteris pactats. Tot i això, s’han aplicat algunes correccions que han millorat, ja en aquests moments, les seves retribucions.

Quins considera que són els principals reptes que haurà d’assumir la persona que la rellevi a partir d’ara?

El projecte de transformació integral del Centre Sanitari, l’aprovació de la RLLT, la implantació d’un nou model de recollida de residus a la comarca, el pla integral de les telecomunicacions i l’habitatge (malgrat no ser competència comarcal) seran els reptes que caldrà afrontar de seguida que comenci la legislatura, entre d’altres. 

Cap a on projecta la seva carrera professional en el futur?

A la meva professió, en l’àmbit de l’ensenyament, la història de l’art i a qualsevol lloc on tingui sentit i valor la feina que faci. Al costat de les persones que ho necessitin i allà on pugui ser útil.

Subscriu-te per seguir llegint