Els embassaments del Solsonès es troben en mínims històrics

Els embassaments de la Llosa del Cavall (Navès) i de Sant Ponç (Clariana de Cardener) es troben en mínims històrics. El de la Llosa està al 21,17 %, mentre que el de Sant Ponç se situa en el 25,75 %. Amb tot, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, no preveu a curt termini que s’hagin de canviar les situacions d’alerta i excepcionalitat en què es troben els municipis afectats per les restriccions. La resta de municipis del Solsonès que estan integrats a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), tot i estar en excepcionalitat, no tenen restriccions.

La davallada dels dos embassaments és dramàtica, sobretot si l’observació és a mitjà termini. Fa un any, la Llosa del Cavall estava al 29,77 % de la seva capacitat de 80.00 hm3. Però és que fa 5 anys estava al 70,6 % i en fa 10, al 71,9 %, segons dades de l’ACA. Pel que fa a Sant Ponç, les dades són equiparables. Fa un any, estava al 50,49 % d’una capacitat de 24.38 hm3. Fa 5 anys estava al 82,32 % i en fa 10 al 87,53 %.

El període actual de sequera extrema que viu el país afecta de manera distinta els disset municipis que actualment formen part de la comarca del Solsonès. D’entrada, perquè n’hi ha nou que formen part del sistema Ter - Llobregat que gestiona l’ACA i vuit que cauen a la conca del Segre que gestiona la CHE. I perquè ni les polítiques d’un i altre ens per abordar-la, ni la normativa a aplicar és la mateixa, ni són equiparables.

Dels nou municipis de l’ACA, n’hi ha tres que estan en situació d’alerta, en què el consum diari per habitant que ha de controlar cada Ajuntament se situa en 250 litres, entre altres mesures restrictives. Són els municipis de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers. Els altres sis (Solsona, Riner, Pinós, Olius, Navès i Clariana de Cardener) es troben en situació d’excepcionalitat i el consum diari per habitant és de 230 litres.

Tot i la davallada de les reserves d’aigua de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, el director de l’ACA, Samuel Reyes, va afirmar a Regió7 que, a curt termini, «no es preveuen canvis a la unitat de capçalera del Llobregat o del Cardener» i, si continua la situació actual de manca de pluges, «el sistema Ter - Llobregat no passaria a emergència fins al mes de desembre».

En canvi, els vuit municipis que estan integrats a la CHE, tot i estar en situació d’excepcionalitat des del mes d’abril passat, no han d’aplicar cap restricció. «No han volgut imposar cap mesura, tan sols se’ns ha demanat responsabilitat» en el consum d’aigua, explica el president de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigües del Solsonès (MAAS) i alcalde de Lladurs, Daniel Rovira.

La MAAS és una entitat constituïda l’any 1981. És un exemple de la situació de la comarca perquè dels seus onze membres, sis depenen de l’ACA i cinc de la CHE. I encara hi ha tres casos diferents. Navès, que pertany a la Mancomunitat Bersols, amb quatre municipis del Berguedà, que s’abasten de l’embassament de Sant Ponç. Odèn, que extreu l’aigua de pous propis. I Torà, que ha demanat diverses vegades d’integrar-se a la MAAS. «Però poder-li subministrar aigua requeriria d’unes inversions d’uns 2 milions d’euros que no estem en disposició d’afrontar», raona Rovira. Amb tot, des de la MAAS sí que es fa arribar l’aigua a algunes cases del nord de Torà.

Els onze municipis de la MAAS són Solsona, Riner, Pinós, Pinell de Solsonès, Olius, Llobera, Lladurs, la Molsosa, Clariana de Cardener, Castellar de la Ribera i Biosca. A banda de tenir municipis integrats a l’ACA i la CHE, també capten aigua d’una conca i l’altra. Així, s’abasteixen del Riulacó, un afluent de la Ribera Salada que ho és, al seu torn, del Segre. I del Cardener, en un punt de captació per sota de la Llosa del Cavall.

Fa tres anys, la MAAS va fer una obra de connexió dels dos punts de captació per «si arriba un punt en què ja no podem tibar aigua de la Ribera», explica el seu president.