Comunicar-nos amb el pensament

El cervell és l’únic òrgan del cos humà completament protegit per una volta òssia i allotjat en la cavitat cranial. Ocupa una superfície d’uns 2 m2 i es doblega i plega sobre si mateix. Té un pes aproximat d’1,4 – 1,5 kg, que representa el 2% del pes del cos humà, i ocupa el 20% de la sang que bombeja el cor. El cervell humà consumeix al cap del dia uns 12 vats de potència, que representa un consum inferior al d’una bombeta de nevera.

A mesura que envellim, el cervell perd gairebé 1 g de pes cada any a causa de les cèl·lules nervioses que moren i que no poden ser reemplaçades.

El cervell és extremadament complex; l’humà és constituït per aproximadament un bilió de cèl·lules, unes cent mil milions de les quals són neurones organitzades en xarxes, que transmeten i reben informació constantment. Cada neurona estableix una mitjana de 1.000 connexions sinàptiques, i en rep al voltant d’unes 10.000. Considerant que l’encèfal humà té al voltant de 10 11 neurones, podem calcular en 1014 el nombre de connexions sinàptiques.

Aquestes tenen unes prolongacions denominades axons, que són els encarregats de transportar trens de senyals elèctrics (voltatge) en forma d’impulsos nerviosos a una velocitat de 400 km/h, a zones distants del cervell o de la resta del cos. En conjunt, l’estructura d’un cervell, el nostre, presenta una xarxa 100 vegades més complexa que la xarxa telefònica mundial.

Comunicar-nos amb el pensament

El cervell es defineix com la matèria física i biològica continguda dins el crani, responsable de tots els processos electroquímics en què intervenen les neurones. Per la seva banda, la ment és considerada com el conjunt d’atributs mentals, com ara els desitjos, el coneixement, etc.

Experts espanyols, com són l’enginyer Darío Gil, director mundial de l’àrea d’investigació d’IBM, i el neurocientífic Rafael Yuste, de la Universitat de Colúmbia, van ser requerits per la Casa Blanca per tractar sobre la propera arribada de dispositius que connectaran el cervell directament amb internet, mitjançant una interfície de gorres o diademes capaces de llegir el pensament. Les àrees del cervell que s’activen quan pensem generen camps magnètics que es poden transmetre. Hem vist que persones amb diversitat funcional mouen la pròtesi amb la ment i el mòbil pot ser l’assistent personal, avisa que fas poc exercici físic, que et puja el sucre o el colesterol... Els primers dispositius podrien trobar-se al mercat en 10-15 anys.

Segons aquests investigadors, implicarà una societat que es pot anar convertint en éssers híbrids. En comptes de disposar d’un telèfon mòbil a la butxaca per comunicar-nos a la xarxa, tindrem directament al cap una interfície cervell–computadora. Les aplicacions són incomptables: escriure a l’ordinador amb la ment, traduir simultàniament a altres idiomes, conduir un vehicle o manejar qualsevol tipus de maquinària a través de la ment. S’ha de tenir en compte que els senyals emesos pel cervell són molt dèbils i cal, per això, disposar d’un sensor connectat directament al crani i d’aquí amb una gorra o diadema transmetre el senyal a l’exterior.

L’home en pocs anys podrà augmentar considerablement les capacitats que tenim ara. Podria arribar a disposar d’un cervell mundial (Google?), on demanem tot el que no sabem i ens superarà de molt la nostra capacitat d’informació, de retenir, de disposar al moment de qualsevol dada que requerim o de la informació que desitgem. El cervell és per a l’aprenentatge el que els pulmons són per a respirar.

Com tota tècnica, la hibridació ment-màquina es pot utilitzar bé o malament, els científics i enginyers creuen que s’ha d’informar la societat i apressar els governs al fet que regulin aquestes tecnologies de gran poder transformatiu, tant pel millor com pel pitjor.

Xile, a finals del 2021, ha estat el primer país del món a impulsar una legislació enfront dels potencials riscos de la neurotecnologia, com la pèrdua de privacitat mental, i ha inclòs la protecció de la informació cerebral ni més ni menys que a la seva Constitució.

Transformacions a l’home cíborg

Fins ara, ja s’han dut a terme diverses proves, com «escoltar els colors», connectar dos cervells a distància o encendre el llum amb la ment. Ara les detallem:

Instal·lar una antena al cap per «escoltar els colors». Neil Harbisson, (Londres 1984), durant la seva infància i adolescència, va viure uns anys a Catalunya, a Mataró concretament. Va néixer amb una patologia denominada monocromatisme, i la seva ceguera fa que tan sols apreciï els colors blanc-negre i gris, amb un petit avantatge que tenia una millor visió nocturna. Als 21 anys es va instal·lar una antena permanent al cap, que actualment està perfectament ossio-integrada, forma part del seu crani. Va aconseguir del Govern britànic que acceptés que l’antena implantada formés part del seu cos en renovar-se el passaport, i així va ser oficialment la primera persona del món reconeguda com a cíborg. Amb l’antena «escolta els colors». L’antena agafa la freqüència de llum i l’envia al cap i vibra segons aquesta freqüència, no sols els colors que veu la majoria de gent, sinó també els infrarojos i els ultraviolats. La seva antena té connexió a internet i explica que també a l’estació internacional de la NASA per percebre colors de l’espai. En una conferència a la Universitat de Granada, deia: «Deixem d’utilitzar la tecnologia com una eina i utilitzem-la com a part del cos», i a RTVE, el van convidar a parlar d’associar el menjar als sons. El menjar no és solament gust, també té a veure com es veu i, «en el meu cas», també com se sent, va dir.

Connecten dos cervells a 7.800 km de distància. El 2014 la revista científica Plos One publicava l’experiència de l’equip de científics liderats pel professor de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona, Dr. Carles Grau, juntament amb altres científics d’universitats estrangeres d’haver aconseguit connectar dos cervells a 7.800 km de distància amb telepatia a través d’internet utilitzant tecnologies no invasives (sense haver de fer forats al cervell). Una de les persones, l’emissor, es trobava a l’Índia i va transmetre fins a l’altre, el receptor, situat a França, la paraula «hola». Aquesta estava codificada amb codi binari, formada pels valors 1 i 0, que va resultar en 140 bits d’informació transmesos via internet. L’emissor portava posat un casc amb elèctrodes que registrava els canvis en l’electroencefalograma del cervell quan pensava la paraula «hola» en codi binari.

La regió del cervell que s’activa varia en funció del que pensa l’emissor. Si vol dir 1 pensa a moure les mans i si vol dir 0 pensa a moure els peus, això 140 vegades. L’electroencefalograma detecta els bits de l’emissor i els envia per internet; el receptor rep en la distància aquest codi de 140 bits mitjançant un sistema acoblat al crani anomenat TMS (Un software que recull la informació de l’emissor i la passa en temps real al receptor).

Encendre el llum amb la ment. L’experiment realitzat a la Universitat de Pitsburgh va mostrar com una jove tetraplègica s’introduïa a la boca una peça de xocolata que un braç robotitzat li portava als llavis. L’havia mogut amb la ment. Els senyals elèctrics que emetia el seu cervell en imaginar diverses accions havien estat registrats i transformats perquè els entengués un ordinador. El projecte està desenvolupat íntegrament des del registre, la gorra d’elèctrodes, fins a la connexió amb l’ordinador, i els serveis via internet on es pot accedir. Es coneix com a BlackHome i està pensat perquè persones amb afectacions neurològiques que no poden prémer un teclat puguin fer coses que les mantingui connectades al món: encendre llums, polsar una alarma, encendre la calefacció o obrir una porta, navegar per internet, comunicar-se amb el que vulgui per correu o a través de les xarxes virtuals, fer exercicis de rehabilitació en connexió amb el seu terapeuta, etc.