Un mico clonat sobreviu sa més de 2 anys

Un equip d'investigadors xinesos ha publicat aquest dimarts un nou estudi en la revista Nature Communications en el qual descriu la clonació d'un mico rhesus, amb una placenta saludable, que va sobreviure durant més de 2 anys. Els autors creuen que aquest assoliment pot ser un pas crucial per a optimitzar la clonació en primats, que fins avui presenta nombrosos inconvenients.

En les últimes dècades, la clonació ha avançat lentament, però en forma constant. Diferents equips de recerca han clonat diverses espècies de mamífers, començant amb la popular ovella Dolly, en 1997; a una vaca i un ratolí, en 1998; a una cabra, en 1999; a un porc, en 2000; a un gat i un conill, en 2002; a una rata i un cavall, en 2003; i a un gos, en 2005.

La primera clonació en primats es va concretar recentment en 2018, exactament 21 anys després de conèixer el naixement de l'ovella Dolly. Un equip d'investigadors xinesos va concretar la clonació de macacos (Macaca fascicularis), superant l'escassa efectivitat del procés de clonació en primats, que arriba al voltant de l'1,5%. I per a concretar algun dia la tan polèmica clonació en humans, és imprescindible manejar amb solvència el procés en altres primats.

Ara, el mateix grup de científics xinesos que havia aconseguit la primera clonació en primats, liderat per Qiang Sun, de l'Acadèmia de Ciències Xinesa a Xangai, al costat de Zhen Liu, va concretar la clonació d'una altra espècie de primat, el mico rhesus o Macaca mulatta, després de múltiples intents anteriors que havien fracassat.

Segons un article publicat en Phys.org, Qiang Sun i els seus col·legues van realitzar una anàlisi comparativa entre conjunts de dades epigenètiques de micos derivats de fertilització in vitro (FIV) i aquells clonats mitjançant transferència nuclear de cèl·lules somàtiques, el mètode utilitzat amb l'ovella Dolly i la resta dels mamífers clonats.

Van advertir anomalies en la forma en què l'embrió clonat en desenvolupament i la seva placenta poden accedir i llegir la informació genètica, i en la grandària i la forma de les placentes dels micos clonats que s'estaven desenvolupant en les mares substitutes, les quals serien una de les principals causes de la baixa efectivitat de la clonació en primats.

Per a superar aquests problemes, els investigadors van desenvolupar un mètode per a proporcionar a l'embrió clon en desenvolupament una placenta sana. Utilitzant aquest enfocament, els científics van obtenir amb èxit un mico rhesus mascle sa, que ha sobreviscut durant més de dos anys. Els especialistes creuen que aquest resultat pot millorar la nostra comprensió dels mecanismes de la clonació reproductiva de primats i pot ajudar a optimitzar la seva eficiència, obrint un camí més fructífer cap a una possible clonació humana en el futur.