Un piano escriu la música del Sant Jordi més normal dels darrers anys a Manresa

Sant Jordi venia precedit enguany d'un títol molt llarg -el primer en dia feiner des de la pandèmia i sense restriccions sanitàries- i l'any vinent tant de bo s'hi pugui afegir a la seqüència de complements la cua 'i sense abric'. El dilema sobre l'amenaça pluja ha semblat que s'apagava quan a mitja tarda ha sortit un sol prou comfortable i, sobretot, tranquil·litzador pels qui munten la paradeta per vendre llibres, roses, solidaritat, reivindicacions i credos de tota mena. Però la festa no s'ha escapat d'una temperatura poc agradable, una anècdota al capdavall perquè Manresa ha viscut un Sant Jordi esclatant amb milers de persones al carrer i convertint el primer tram del Passeig Pere III, a l'espai perimetrat dels dispensadors professionals de llibres i roses, en un tap humà superlatiu.

Els manresans Jordi Wild i Miriam Tirado, entre els autors més venuts a Catalunya per Sant Jordi

Més enllà dels taulells i els estands, intercalats amb les terrasses dels bars, l'element feliçment disruptiu de la jornada ha estat un piano a l'altura del Quimet amb la tapa oberta per a tothom qui s'hi volgués entretenir una estona. "Creiem que a Manresa hi falta música al carrer", explicava Xavier Ricarte, pianista de la capital bagenca resident a Hamburg. De la seva butxaca i la del còmplice en l'aventura Guillem Victori, restaurador (La Lluna, Quimet) i melòman, van sortir els diners per llogar l'instrument -"no ha pogut ser de cua pel temor a la pluja"- i ubicar-lo al mig de la festa amb finalitats benèfiques: en una urna, taquilla inversa i tota la recaptació per a la lluita contra l'ELA (esclerosi múltiple).

Manresa viu una primera diada de Sant Jordi sense restriccions multitudinària

"Sant Jordi és un dia de llibres i roses i vam pensar que estaria bé posar-hi música", un propòsit fet realitat del que van anar participant des d'estudiants i professors fins a ciutadans amb aptituds i d'altres que "no s'havien assegut davant un piano a la seva vida", comentava Ricarte: "m'he posat al seu costat, una classe de cinc minuts i hem tocat a quatre mans". La idea és repetir l'experiència al llarg de l'any en altres dates assenyalades com l'Aixada, la Mediterrània i altres fires i festes de gran concurrència ciutadana. Encara no hi ha res lligat, però la propera sessió de Piano al Carrer tindrà lloc o bé per la Festa Major o per la Diada de l'11 de setembre. "Tant de bo hi hagi un grup de petits comerços que s'apunti i ens ajudi amb el lloguer", va reblar Ricarte, que va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Manresa.

Encapçalava Neruda el Poema XX assegurant que "Puedo escribir los versos más tristes esta noche". En la veu de la xilena Gabriela Vargas, el lament del poeta s'ha escoltat aquesta tarda des d'una tarima per on han anat passant les parelles lingüístiques que han donat calor i color a una nova edició d'una activitat arrelada al Sant Jordi i que permet gaudir amb el so de diverses llengües i la seva traducció catalana. Uns metres més enllà, al pati del Casino i sobre una catifa blava plena de caixes de llibres, els pares llegien contes als seus fills, alguns amb més fortuna i atenció dels petits que els altres, en un acte organitzat pel col·lectiu Una altra educació és possible.

Autors amb firma

Pep Molist, bibliotecari i escriptor de llibres per a infants, és el somriure personificat. Sempre atent, ha dedicat un grapat de còpies de les seves darreres novetats, últimes adquisicions d’un catàleg imponent que arriba a la vuitantena de títols. Com ell, altres autors de la Catalunya Central s'han anat seient a les carpes instal·lades al mig del Passeig per les llibreries i editorials de la ciutat per signar exemplars de les seves darreres criatures. La salut creativa del territori llueix en una àmplia amalgama de gèneres, tal com han pogut constatar els lectors del diari des de fa setmanes.