Reformular (col·laborativament) la Fàbrica Nova

En els últims anys, se’ns ha parlat del «gran projecte del coneixement» que busca desenvolupar-se a la Fàbrica Nova i, des de llavors, l’Ajuntament ja hi ha realitzat inversions notables: 12,3 milions d’euros per a la compra de terrenys i altres 10 milions per a la reforma de cobertes i façanes de l’edifici. Aquestes xifres suggereixen una inversió final que podria fàcilment arribar a 80 o 90 milions d’euros, si no, més.

A primera vista, un projecte del coneixement sembla interessant per al futur de la ciutat. No obstant això, és lògic esperar que xifres d’aquest calibre vinguin acompanyades d’un projecte de continguts clar, d’una estimació pressupostària global precisa i d’un estudi de viabilitat que respongui preguntes com Quines activitats acollirà? Qui li donarà vida? Quins beneficis aportarà a la ciutat? Quin potencial té per a transformar-la i com ho farà?

Fins al moment, els únics suports tangibles al projecte que ha rebut l’Ajuntament, són el compromís de la UPC de traslladar-hi la seva Escola de Manresa, EPSEM, (sense aportació econòmica) i la subvenció de 10M€ del Govern d’Espanya que permetrà reformar cobertes i façanes.

Resulta sorprenent que ni la Generalitat de Catalunya ni entitats locals tan relacionades amb la generació i difusió del coneixement, com la FUB, Althaia, el CTM-Eurecat o l’Escola Agrària entre d’altres, no estiguin involucrades en un projecte que se’ns vol presentar com a crucial pel futur de la ciutat. L’experiència prèvia de Manresa demostra que l’èxit d’iniciatives similars, com el CTM, la FUB o el CFP, va sorgir de la col·laboració entre múltiples actors: municipi, universitats, sectors empresarials, i municipis veïns. Cap d’aquestes institucions locals no va brollar exclusivament de l’Ajuntament perquè una iniciativa del coneixement no és viable sinó compta amb el compromís actiu i directe de l’àmbit acadèmic, el del coneixement i l’empresarial (com a usuari del coneixement generat).

Tot això em porta a qüestionar la viabilitat del projecte tal com està concebut, més encara davant de fets com la renúncia de l’exgerent de la UPC, contractat com a director del projecte, i la negativa dels fons #NextGenerationUE a contribuir a finançar-lo pel fet, precisament, de no complir criteris de col·laboració entre actors. Si hi sumem el fet que tant la FUB com Althaia han anunciat recentment les construccions del seus nous edificis per a la recerca i la formació, deduirem que aquestes dues institucions tampoc no consideren la possibilitat d’invertir en el projecte de la Fàbrica Nova.

Com a conclusió, si volem un projecte a la Fàbrica Nova que tingui futur, penso que és imprescindible reformular-lo des de zero, de forma realment col·laborativa, implicant en aquesta definició les institucions i sectors que siguin necessaris, que tinguin intenció i capacitat de comprometre’s en un projecte que sumi per a tots ells i que signifiqui una projecció de Manresa cap al futur.

Mentrestant, però, res no impedeix que fem, com a ciutat, passos cap a la creació del gran parc urbà que ja era previst en aquell espai en el Pla Urbanístic de 1997. Un parc avui més necessari que mai per a lluitar contra l’emergència climàtica, que seria acollit positivament per la ciutadania i que tindria un cost assumible per a les arques municipals. A més a més, incrementaria notablement l’atractiu de la zona per a qualsevol iniciativa de futur a la Fàbrica Nova.