Canviar el món...

El futbol, un esport de masses que es va inventar com una pràctica esportiva de lleure i que s’ha acabat convertint en un gran negoci econòmic que mou milers de milions de diners. Una complexa maquinària generadora de diners i també de corrupció. La corrupció també s’ha globalitzat en el món del futbol on s’evidencia l’entrellat dels immorals interessos existents.

El futbol, una llaminadura per als negocis i també per a la política. Un circ mediàtic que a vegades també s’aprofita com a tapadora dels conflictes socials. Una litúrgia que no acaba amb els noranta minuts de joc i que té continuïtat durant tot l’any.

Aquests dies les diferents lligues europees de futbol estan arribant al final de temporada. I la competició de la Lliga de Campions de la UEFA (Champions League) ja està en la seva fase de semifinals.

A través dels mitjans de comunicació podem observar la passió que genera el món del futbol. Una barreja d’emocions i sentiments diversos: alegria, emprenyament, felicitat, crispació, desfogament per alliberar l’estrès dels problemes quotidians... I malauradament també violència, racisme, homofòbia...

Les imatges ens mostren els estadis plens de gom a gom amb dotzenes de milers de seguidors. Milers d’aficionats fidels i apassionats que abillats amb la samarreta del seu equip voleien banderes, enlairen bufandes, canten, criden... Milers de persones als estadis i milions de persones davant el televisor. Tot un ritual esportiu i festiu.

Amb tot el meu respecte, sense pretendre barrejar actituds ni conceptes, les imatges em fan barrinar i reflexionar respecte a com podria canviar el món si els centenars de milers de futbolers (milions en termes globals) es mobilitzessin amb la mateixa passió per denunciar les injustícies socials que ens envolten. Ben segur que gran part d’aquests aficionats són sensibles amb la problemàtica social i que quan convé també participen en les mobilitzacions, però segur que no amb la quantitat desitjada.

No cal que cada cap de setmana els centenars de milers d’aficionats surtin al carrer per palesar el malestar ciutadà i denunciar les polítiques de qui governa. Però sí que seria desitjable que de tant en tant se solidaritzessin i s’afegissin a les mobilitzacions per millorar la societat. Darrerament, la participació dels ciutadans/es a les manifestacions és força esquifida.

I això que de motius per mobilitzar-se n’hi ha forces: millorar la sanitat pública, millorar el sistema educatiu, millorar les condicions laborals dels treballadors/es, millorar les pensions dels jubilats/des, millorar el parc d’habitatge públic i social, millorar la igualtat de gènere, millorar els drets de les persones amb discapacitats, millorar el sistema judicial, millorar...I també que el diner públic malbaratat en la despesa militar s’inverteixi per construir i no per destruir.

La presència al carrer de centenars de milers de manifestants reivindicant millores socials possiblement aconseguiria sacsejar els governs i capgirar aquest país. I també l’ordre mundial.