«El Trencanous» visita el Kursaal amb convidats, l'esbart i els Tirallongues

Amb l’Esbart de l’ACB i els Tirallongues

Ricard Bravo i Ikaru Kasai en un moment de l'espectacle

Ricard Bravo i Ikaru Kasai en un moment de l'espectacle / Alba Muriel

Susana Paz

Susana Paz

Quan el ballarí Chase Johnsey, pioner en el món del ballet per la conquesta de rols de gènere, va aterrar per amor a Barcelona després de 14 anys als escenaris, ballant als Ballets Trockadero de Monte Carlo i com a primer artista a l’English National Ballet, sota la direcció de Tamara Rojo, fent història com el primer home a ballar papers femenins en una companyia tradicional, va iniciar una nova etapa com a docent a Catalunya. Un pas que a través de la coneixença amb d’altres ballarins va derivar en un nou projecte: la creació del Ballet de Barcelona, del qual n’és el director artístic i que va fundar el maig del 2019 amb dos catalans més: Carlos Renedo, director executiu i CEO i Carolina Masjuan, directora associada. En poc més de 4 anys i amb una pandèmia pel mig, el Ballet de Barcelona, l’única companyia estable del país, ja porta més d’un centenar d’actuacions per a més de 80.000 espectadors amb 8 espectacles i diverses produccions. Diumenge s’estrena al Teatre Kursaal de Manresa -només queden entrades al final de l’amfiteatre- amb el seu espectacle estrella, El Trencanous, el conte de Nadal amb partitura de Txaikovski. Un muntatge que tindrà la complicitat a l’escenari, en el segon acte, en les «Danses del món», de l’Esbart Manresà de l’ACB i de la Colla Castellera Tirallongues.

Aquesta companyia professional internacional de dansa clàssica i contemporània, explica Carolina Masjuan, va aixecar el vol gràcies, diu, a la «confiança d’alguns teatres que van apostar per nosaltres». Com el teatre Condal en un inici. A través d’un conveni amb l’Ajuntament de Rubí, tenen la seu al local de l’Esbart Dansaire de Rubí, on assagen diàriament de 8 a 4 de la tarda. Són una vintena de ballarins fixes d’arreu del món que poden arribar a una cinquantena depenent de les produccions. I que exerceix de pedrera. De les 400 o 500 sol·licituds i mitjançant audicions, entre 30 i 40 ballarins i ballarines, molts de Japó, es formen i ballen amb la companyia.

El Trencanous que es veurà a Manresa es va estrenar a Rubí el 2019 i ja acumula més de 25 funcions i 15.000 espectadors. Un clàssic del repertori nadalenc però, en aquest cas, inspirat en el «modernisme català» i amb un lectura més reivindicativa: la Clara, explica Masjuan, «no necessita que cap príncep vingui a salvar-la». La inclusió d’esbarts i de castellers de les diferents localitats on actuen va sorgir quan, apunta Masjuan, «el Chase va veure primer cop una actuació castellera». Així, l’esbart i la colla castellera manresana actuaran quan els protagonistes arribin al Món dels dolços, on Catalunya està representada pels carquinyolis (esbart) i les neules (castellers). L’Esbart Manresà de l’ACB i els Tirallongues han assajat separadament («els enviem un vídeo on s’explica la seva participació») i un parell d’hores abans de la funció «fem un assaig conjunt perquè tothom s’adapti a la música i al tempo».

Per a Masjuan, el projecte del Ballet de Barcelona ha estat com un «regal» per a la seva jubilació (havia treballat en una multinacional suïssa) per apuntalar, directament, una afició vocacional per la dansa que havia compaginat escrivint en revistes professionals i entrevistant els millors artistes del gènere.