La Diputació de Barcelona fa un reconeixement a un president clau, l'igualadí Antoni Dalmau

La Diputació de Barcelona ha fet un homenatge aquest dimecres a qui va ser un dels seus presidents, l'igualadí Antoni Dalmau i Ribalta, que va morir de manera sobtada fa poc més d'un any. Aquest reconeixement ha arribat amb el màxim simbolisme institucional, en un acte que ha obert la presidenta actual, la socialista Núria Marín, i que ha comptat amb la presènia de diferents expresidents, com Manel Royes (PSC), Salvador Esteve (CIU), Marc Castells (JUNTS) i José Montilla (PSC). De fet, Montilla, que també va ser president de la Generalitat i un dels membres del govern Dalmau, ha estat un dels ponents. Volia ser un record des de la institució provincial i a l'entorn de l'acte s'hi ha reunit una part important de la família socialista que va ser coetània de Dalmau i molts amics, de diferents colors i formacions polítiques, com per exemple el manresà Joan Canongia, actualment assessor del grup socialista a la Diputació, o el diputat per Junts i exalcalde de Manresa, Valentí Junyent. També una àmplia representació de l'Ajuntament d'Igualada, encapçalada pel citat Castells, i dels socialistes igualadins, com ara el diputat Jordi Riba o el candidat socialista que encapçalarà la candidatura d'Igualada Som-hi, Jordi Cuadras, a part, és clar, d'amics i familiars de Dalmau.

L'acte de reconeixement potser no era formalment un homenatge, o si més no s'havia anunciat com a presentació del llibre "Antoni Dalmau Ribalta. Obra de govern, 1983-1987", els anys en què l'igualadí va presidir la institució provincial, però a l'hora de la veritat ha estat un record d'una de les grans institucions polítiques del país cap a Dalmau, un reconeixement que també era necessari fer per posar la figura de l'igualadí en el lloc destacat que li pertoca. Era el record a l'home bonhomiós, al polític del diàleg i del somriure, i a la persona que va saber conduir, sense topar ni deixar-se trepitjar, la segona institució del país des del passat franquista cap al futur democràtic, des de cedir el palau de la plaça Sant Jaume a la institució que havia de president el país, la Generalitat, fins a governar per als municipis des de la nova seu de can Serra, al capdamunt de la Rambla Catalunya de la capital catalana.

El llibre que ha escrit el periodista i professor Joan Brunet recull, essencialment, l'etapa de Dalmau al davant de la Diputació de Barcelona. Aquests quatre anys, del 1983 al 1987 en els que Dalmau va deixar una important obra de govern. Joan Brunet, que va ser el responsable de premsa mentre Dalmau va ser al govern, se centra en el període de govern de Dalmau, però parteix dels anys previs recordant el perfil més social i humanista d'aquesta política que va tocar diferents tecles, com la literatura, la història, l'associacionisme i la vida local, i la cultura i el teatre.

Dalmau va estar vinculat de ben jove amb moviments d'esquerra i socialistes. De fet va ser un dels fundadors del PSC en els primers anys de la transició democràtica. I hi va estar profundament implicat en la part orgànica. Va arribar a la Diputació en tant que regidor electe a l'Ajuntament de Barcelona i, justament, no va poder continuar a la institució quan es va presentar per ser alcalde de la seva ciutat, Igualada, i no va poder guanyar. Tot i que va treballar activament amb el socialisme, en els últims anys, el seu catalanisme i els girs polítics dins de la família socialista l'havien allunyat d'aquest entorn i ell s'havia apropat a ERC. Aquest dimecres, però, a la seu de la Diputació, s’ha reconegut l’obra de Dalmau, per sobre de la representació política i sense fer esment d'aquesta circumstància.

La representació familiar a l'acte ha estat per a la filla del polític desaparegut, Clara Dalmau Palet, que ha parlat de manera entranyable dels records familiars i les anècdotes del "pare" a la Diputació. Clara, a més a més, és protagonista de la portada del llibre ja que hi ha una fotografia de Dalmau i Josep Tarradellas i el polític igualadí porta una noia a coll, justament la seva filla Clara, la filla gran, que avui ha estat l'encarregada d'explicar aquests records i de destacar la gran importància que va tenir per al seu progenitor el pas per la presidència de la institució.

De Dalmau se n’ha destacat la bonhomia, el diàleg permanent i el treball a la institució en alguns temes que van necessitar d'un gran saber fer. Ell va ser el president que va reformular el paper de la Diputació com a ens de cooperació municipalista, va ser també qui va fer possible que la Generalitat recuperés el palau de la plaça Sant Jaume i, al mateix temps, qui va fer construir l’actual seu de la Diputació, a can Serra. Va ser un temps de negociació i redefinició de papers, com destacava ahir tant el seu biògraf, Joan Brunet, com el seu company de formació i de govern, l'expresident José Montilla, amb qui va mantenir una bona amistat.

Dalmau també va tenir un paper determinant en la redistribució de serveis i d'estaments que eren de la Diputació i que es van traspassar a la Generalitat (bombers, mossos, carreteres, biblioteques i Biblioteca de Catalunya, entre d'altres) i en marcar polítiques que van servir per un llarg període posterior en diferents matèries. I d’ell, per exemple, és la tria del nom del palau olímpic de Montjuïc, el palau Sant Jordi, com ha recordat la seva filla Clara.

La sala d'actes de la seu de la Diputació estava ben plena d'amics de vida de Dalmau, i també de tots aquells, molts, que va fer en el seu trajecte polític.

Subscriu-te per seguir llegint