Els parcs solars de l'Anoia s'encaminen a un conflicte judicial

A l'Anoia hi ha plantejat fer 9 parcs solars i 2 d'eòlics, una línia de Molt Alta Tensió que creua la comarca i diferents línies elèctriques que 'han de construir per poder descarregar l'energia obtinguda dels futurs parcs a la xarxa elèctrica. Una part significativa dels afectats, alguns ajuntaments, com el d'Òdena i el de Santa Margarida de Montbui o Calaf han expressat la seva inquietud. Fins ara, els col·lectius ciutadans, aplegat en l'entitat Preservem l'Anoia, han intentat resoldre els problemes que els causen les instal·lacions a través de les vies administratives, però l'administració de la Generalitat ha estat d'acord al 100% amb el que han dit les empreses que volen construir els parcs i no han tingut en compte cap de les al·legacions. Els recursos d'alçada per vida judicial estan al caure.

El paper del govern de Pere Aragonès no ha encaixat bé entre els afectats, però aquests veïns volen continuar defensant el que creuen que és una posició justa en el procés i, per tant, si la via administrativa es tanca insistiran per la judicial. Els veïns temen que després de l'estiu es comenci a desplegar el pla perquè Catalunya produeixi més energia a partir de plaques solars i molins de vent. Tècnics i advocats ja treballen al seu costa. La via de les al·legacions no ha tingut cap resultat positiu per als interessos dels anoiencs i era estan a l'espera de la resposta que els doni la Síndica de Greuges, Ester Jiménez-Salinas i Colomer, a l'informe que li han presentat en les darreres setmanes.

Hi ha una idea que els anoiencs que se senten afectats pels nous parcs solars i eòlics sempre han posat sobre la taula com a punt de partida: "energia renovable, sí, però no a qualsevol preu". I afegeixen, i no cal tota al mateix lloc. Aquesta idea és la que comparteixen els grup Salvem Tous, Bellprat Sobirania energètica, Salvem Maçana i Serra Morena, Per la Conca, Jorba Reflexiona, Salvem la serra de Feixes, el Trill i Arran Calaf, que són les entitats que s'han unit en el grup Preservem l'Anoia que coordina l'acció.

En els primers mesos de l'any, empreses que es dediquen al finançament dels projectes van organitzar actes per explicar als ciutadans com podien participar-hi, com podien invertir en els projectes. Oferien uns rendiments entre el 5i el 6%. Aquest va ser el moment en que va esclatar la mobilització ciutadana. Ni Generalitat ni ajuntaments no han explicat els projectes als veïns, però, en canvi, uns ens són impulsors i els altres en tenen coneixement, com a mínim, per les tramitacions urbanístiques corresponents. Els actes públics per buscar aquest finançament, que és una proposta del govern de la Generalitat, s'han aturat les darreres setmanes.

Els parcs d'energia fotovoltaica de Matacan Solar, Aspillera Solar i Escribano Solar ja han rebut el vist i plau de la comissió d'urbanisme del Penedès i es troben ara pendents de l'aprovació de la direcció general d'Energia de la Generalitat. En la tramitació "no s'ha acceptat cap ni una de les al·legacions presentades pels ajuntaments, les associacions i els particulars", coincidint fil per randa amb els informes sobre aquestes queixes que havien donat les empreses.

La Plataforma considera que no té cap sentit la línia d'alta tensió que es planteja per evacuar l'energia. Posen en dubte que tingui cap sentit, per als projectes actuals, unir la subestació del Saió amb el recinte fiscal SET Anoia amb un recorregut de 18 km, "una cicatriu al bell mig de la Conca d'Òdena", afirmen fonts de Preservem Anoia. Asseguren que hi ha recorreguts alternatius molt més curts, resseguint, per exemple, l'A-2. I això els porta a pensar que no hi hagi interessos de futur a la zona que encara no s'han fet públics. Entre les queixes, n'hi per l'afectació a la biodiversitat d'espècies de la zona, a cases concretes que tenen les línies pràcticament a tocar (Escribano solar), al fet que en uns parcs (on hi ha acords genèrics amb propietaris) es passin les línies elèctriques soterrades i resseguint camins i que, allò on han trobat oposició, es mantinguin línies elèctriques amb cablejat aeri, el que suposa destrossar més territori o que alguns dels projectes tinguin informes mediambientals que indiquen que es generen impactes molt importants i en algun punt, "crític".

És més, en alguns casos, en alguns casos com per exemple el Parc Solar Escribano d'Òdena, la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat ha fet saber al promotor que havia de fer modificacions perquè s'adeqüés a la normativa i aquesta canvis no s'han fet. "S'ha de millorar la implantació sot el criteri de proporcionalitat i de respecte amb la matriu biofísica del territori, en el benetès que pot ser necessària la seva reducció, diu la ponència, i en canvi el projecte es manté sense alterar ni una coma.