Un projecte vol documentar, recuperar i posar en valor les antigues vinyes de l'Alta Segarra

Als marges dels camps de cereals hi queda encara algun testimoni del passat vitivinícola de la zona de l'Alta Segarra, a cavall de les comarques de l'Anoia, la Segarra, el Bages i el Solsonès. Desenes de ceps han sobreviscut al pas del temps i, ara, un projecte vol documentar-los, recuperar-los i posar-los en valor. "Sembla que la zona de la Segarra històrica sempre hagi estat cerealística, però no és així. No fa tants anys, sobretot als segles XVIII i XIX era una zona vitivinícola", ha explicat a l'ACN el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà. Els primers ceps es van detectar fa tres anys i, des d'aleshores, n'han geolocalitzat més d'un centenar en 32 indrets diferents. També s'han trobat cups excavats a la roca i barraques de vinya.

La producció de vi a la zona de l'Alta Segarra està documentada des de molts segles enrere. De fet, l'element patrimonial i arqueològic més antic que es conserva és un sistema de producció de vi amb piques excavades a la roca que són de l'època tardoantiga i que estan situades al municipi d'Aguilar de Segarra. A partir dels segles XVII i XVIII la producció de vi es va centralitzar al voltant dels masos de la zona. Tardà explica que la vinya que es conreava a l'Alta Segarra no era per vendre-la ni per exportar-la sinó per al consum propi: "Abans a pagès no es bevia aigua sinó vi, perquè era més segur veure vi, ja que l'aigua podia estar contaminada".

El sistema de plantació de la zona era el conegut com a "vinya campa", segons relata Tardà. Es tracta d'un sistema en què la distància entre les fileres de ceps és més ampla de l'habitual i, entremig, s'hi sembrava cereal o llegum. "Al mateix tros hi tenien vinya, blat, ordi o cigrons", explica el responsable de Cat Patrimoni. Els ceps que s'han conservat es troben pels marges dels camps de cereals o amagats pel bosc. A banda dels ceps, a més també s'han localitzat barraques de vinya, cups excavats a la roca i antics cellers en masos de la zona.

En els darrers tres anys, Tardà s'ha dedicat a buscar i documentar els vestigis del passat vitivinícola de la zona i, en concret, ha documentat més d'un centenar de ceps distribuïts en 32 localitzacions diferents, totes elles a una alçada d'entre 550 metres i 800 metres respecte el nivell del mar. Tardà diu, però, que es tracta d'una investigació "viva", ja que constantment van apareixent nous ceps. A partir d'ara, el responsable de Cat Patrimoni planteja posar en marxa un projecte per recuperar aquests ceps amb mesures per conservar-los per evitar que es morin i també senyalitzar-los.

El projecte també contempla la identificació de les varietats del raïm que hi ha en cada cep. A partir d'aquí, exposa Tardà, volen crear una vinya història on es puguin empeltar les varietats que s'hagin documentat i recuperat. La idea és que sigui una "vinya segura" per als ceps i que s'acabi convertint en un espai visitable amb l'objectiu de "conscienciar a la població sobre la viticultura antiga de l'Alta Segarra".